Bildu i la Cup a la Meridiana

Bildu és un partit "pro etarra" tal com en menys mesura ho és la Cup. La Cup sempre ha participat d’una forta coal·lició amb la gent de Bildu, i és la gent de Bildu la que continua afirmant -amb la complicitat de la Cup- que els assassins etarres no són assassins sinó presos polítics. Els etarres que assassinaren 21 persones en l’atemptat d’Hipercor no haurien assassinat 21 persones segons la consideració de Bildu – i per extensió la de la Cup també- sinó que els morts haurien estat el resultat polític d’una lluita legítimament política.

El dia 11 de Setembre els de Junts pel sí podrien haver demanat formalment a la Cup que la gent de Bildu no participés de la marxa. No ho varen fer. De fet, no varen fer res, i així, els mateixos que consideren presos polítics als assassins etarres van poder passejar per la mateixa avinguda on els seus defensats etarres assassinaren 21 persones.

També els de Junts pel Sí podrien exigir a la Cup deixar de donar suport a Bildu. Una exigència ben clara que, en cas de no ser acceptada, causés la immediata expulsió de la Cup dels actes del procés. Però com podem esperar això si el mateix Jordi Sánchez de l’Anc va responsabilitzar a l’empresa Hipercor dels assassinats d’Eta, en un comunicat que feia així “actitud intencionadamente irresponsable de la dirección de la empresa comercial y de la policía que, conocedores (…) de la existencia del coche-bomba provocaron con su silencio una tragedia evitable con objeto de utilizarla propagandísticamente"

La veritat és que la Cup interessa, i interessa molt. Primer de tot perquè és un partit independentista que podria atorgar majoria absoluta a Junts pel sí. Segon, perquè ja els va bé un punt de complicitat més o menys clara amb l'entorn de la violència ETARRA antiespanyola en el marc festiu del moviment independentista antiespanyol. I més ara, que els assassinats d'Eta queden lluny en el temps ¿Veritat? Veritat.

Ments benpensant i festives que varen anar a la manifestació poden sentir-se molestes per aquestes sinistres però reals equivalències, i justament per evitar sentir-se reflectides en elles, segurament poden escapolir-se de la realitat dels fets negant-los i acusant-nos també als que expliquem aquestes coses de ser uns exagerats o d’aprofitar Eta per enfosquir el procés. Jo els diria que pensin per una estona en les persones que varen perdre algun familiar en aquell terrible atemptat i després em diguin si sóc jo que enfosqueixo la realitat o són els de Junts pel sí i la Cup, els que amb la seva cooperació expressa amb Bildu, permeten que pugui fer aquest escrit.