AVE i Espanya

Amb l’arribada de l’AVE a "Castilla y León" i després a Galicia, conclou la més eficaç ofensiva contra els que volen balcanitzar Espanya. Els que més detesten que l’AVE arribi a tot arreu són justament els regionalistes. En el seu fur intern voldrien que les regions estiguessin separades per fronteres i murs infranquejables i no aquesta lliure circulació interregional que l’AVE representa. Ells et diran que l’AVE suposa un cost que l’estat no pot assumir, s’inventaran excuses de tota mena, i se les creuran, els pobres, però en realitat el què més els molesta és com aquest tren d’alta velocitat creua d’una regió a l’altra menystenint-les com si fossin fitxetes de dominó caient una rere l’altra.

A falta de les maniobres naturals d’un exèrcit primmirat, els espanyols ens hem inventat quelcom més subtil, l’AVE, vertader símbol de la unitat física d’Espanya, vertader escut infranquejable, més inclús que la bandera o la constitució, ambdós símbols fets d’un material extremadament dèbil, la tela i el paper, fàcils de cremar com tots hem pogut tristament comprovar. Avui qualsevol imbècil se sent un heroi cremant la bandera d’Espanya, però fuig espaordit de la via quan veu apropar-se l’AVE xisclant a 300 km/hora.

Un dia el ministerio em va trucar per notificar-me que algunes terres meves situades a Zamora havien de ser expropiades perquè hi havia de passar l’AVE. Em va notificar el preu que em pagaven, el qual vaig acceptar sense titubejar -Vostè creu que regatejaré el preu quan es tracta de defensar la unitat d’Espanya? ¿Que em pren per un regionalista qualsevol, potser? Por la unidad de España, lo que haga falta- Ministro - Hay que coser España con cables de acero.