Nou cas de discriminació lingüística.

Caldria que a tots els restaurants i bars de les regions on es parla català es fes el mateix que es va fer en un local de Ciutadella: Expulsar a tot quan client demani explicacions sobre la llengua utilitzada pels cambrers. En aquest cas els clients -entre ells, un poeta- preguntaren a la cambrera per què no entenia el català; això quan ella ja els havia dit que no entenia el català però que els podria atendre si li parlaven en castellà.

Aquests fanàtics lingüístics haurien de ser expulsats immediatament de tot quan establiment públic pel simple fet d’anar demanant explicacions del perquè un treballador no entén el català -No entenc el català perquè potser sóc andalusa i m’han contractat per temporada, o simplement no l’entenc perquè no em dóna la gana i el propietari tampoc ha considerat que aquesta manca en el currículum tingués la menor importància. O el més correcte: no donar cap explicació tal com va fer en aquest cas la cambrera. Qui es justifica no convenç.

El relat dels fets és del tot commovedor per tal com al dessota d’aquest to educat i refinat que va emplear el poeta s’hi amaga el malèfic retret i per descomptat en el retret s'hi amaga l’exigència que tots els cambrers haurien d’entendre el català sota pena de ser acomiadats si no és el cas. Sí, sí, perquè és això el què vol el poeta. Expulsar-la. És doncs natural que la cambrera reaccionés amb orgull contra algú que l’ expulsaria si d'ell depengués. És del tot necessari a més que tots els treballadors reaccionin amb fermesa contra els que es passen la vida alliçonant als altres per no saber la llengua catalana o castellana o anglesa o xina mandarin. I inclús diria que el més raonable en aquests casos de fanatisme atroç és que el cambrer mantingui el castellà o l’anglès, per bé que el cambrer en realitat sàpiga parlar el català.

Altrament és del tot positiu que els mateixos cambrers catalanoparlants del local es posessin immediatament a favor de la seva companya agreujada i ells mateixos cooperessin perquè aquests estúpids entusiastes de la llengua marxessin del local. Els catalano-parlants som els primers que hem de ser amorosos amb la nostra llengua i expulsar d'ella tota senyal de supina intolerància. És el més adequat en aquests casos i és insisteixo el què s’hauria de fer en tots els establiments.

Poeta havia de ser el cretí.

1 comentario:

Manel Concernau dijo...

En la meva època d'estudiant, durant el batxillerat i la carrera, compaginava els estudis amb l'hostaleria entre d'altres feines. Eren els darrers 70's - primers 80's, quan la campanya de "la Norma" i les enganxines d' "el català, cosa de tots". però, curiosament, al restaurant t'adreçaves a una taula de gent catalanoparlant i, invariablement (a mi i als altres cambrers) ens contestàven invariablement en castellà. Semblava que havies de ser un pobre desgraciat xarnego per treballar de cambrer. i molts d'aquests clients amb la dita enganxina ben visible! El què hi ha és hispanofòbia pura i dura, classisme, xenofòbia i molt d'engreïment burgès per part de gafapastes culturetes. En una paraula, NACI - ONANISME.

Salut!