Hi ha guerra bruta?

Tothom parla de guerra bruta. Sigui per negar-la, sigui per afirmar-la, però tothom en parla. La Guàrdia Civil intervé CDC i la reacció en els mitjans de comunicació d’aquest país és si hi ha hagut guerra bruta o no n’hi ha hagut. El nacionalisme ens ha capgirat una mica a tots: sobretot als que afirmen -sense indagar-ne els motius- que hi ha guerra bruta. Però també a tots els que entrem en el debat per desmentir o dubtar que n’hi hagi.

El nacionalisme ha aconseguit que el concepte guerra bruta estigui del tot introduït en l’inconscient col·lectiu dels catalans- si és que una cosa així existeix-. Va passar amb Pujol i Banca catalana, però més recentment ha passat amb els informes de la UDEF sobre la família Pujol abans que el mateix Pujol confessés. Recordeu els crits de la Rahola afirmant que els papers de la UDEF eren un atac al procés? Quan la justícia investiga Convergència, el periodisme del país té una reacció típicament nacionalista per tal com el debat sobretot se centra en els motius conspiranoics de la investigació i no en l’objecte investigat.

Convergència és o ha sigut un partit corrupte i per aquest motiu la justícia sempre investiga aquest partit i no ERC o les Cup. Convergència és o ha sigut un partit corrupte i justament per això sempre que els investiguen el partit treu l'altaveu oficial perquè el debat se centri en una pressumpta guerra bruta de l’estat contra Catalunya. Aconsegueixen així que tots entrem en el seu joc i s’estengui el dubte de manera que la mateixa corrupció quedi diluïda en aquest mateix dubte ¿Hi ha guerra bruta?

Espanta veure amb quina facilitat Convergència utilitza la bandera i el seu concepte de país per desviar l’atenció. Com pretenen que aleshores l’eslògan sigui Espanya ens ataca. Espanta sobretot la comoditat amb què ho fan. La naturalitat amb què CDC desvia l’atenció recorrent al concepte de guerra bruta. Espanta que Rull afirmi que Teyco donava els diners al partit i que nosaltres ens preguntem primer de tot si hi ha hagut guerra bruta i ja després comencem a preguntar-nos com pot ser que una empresa privada doni 300.000 euros anuals sense demanar res a canvi. No espanta tant la corrupció com les formes que utilitzen per camuflar-la.