Mas espanyolista.

Hi ha un cert espanyolisme en aquesta llista del Sí. Un cert espanyolisme en tant el seu principal component Artur Mas, cerca que l’estat espanyol posi fi al procés que ell va iniciar i del que ja està més que fart. De cara a la galeria, Artur Mas ha de fer veure que encara creu en el procés, ha de fer tota mena de giravolts per fer creure als seus que el procés encara té un futur, però res voldria aquest home amb més anhel que el procés desaparegués com per art de màgia i tornéssim de nou a l’any 2011 quan CiU governava amb 62 diputats.

Com això no ho pot fer sense quedar com un mentider, Mas s’ha vist obligat a deixar que la bola del procés cap al no-res es vagi fent més gran i ara el president només veu en l’estat espanyol un salvador que posi fi al procés que ell sol no pot finalitzar si no és quedant com un engalipador. Mas vol estirar simbòlicament la corda només perquè l’estat intervingui també simbòlicament i ell pugui doncs quedar ben parat i esclar salvar la papereta en tant els seus seguidors creguin que en realitat ha sigut l’estat espanyol que ha posat fi al procés i no pas ell que en realitat seria qui hauria fet els passos segurs per cercar la tan esperada intervenció simbòlica però efectiva de l’estat espanyol.

Naturalment, els passos que esmenta el full de ruta confeccionat per la llista de Mas es donaran de tal manera que siguin els més simbòlics possibles per tal que la intervenció de l’estat sigui també el més simbòlica possible i no s’hagin d’ aplicar en cap cas penes privatives de llibertat, per exemple, sinó d’inhabilitació, i ni tan sols això, perquè l’estat sap que ha de jugar molt fi per no convertir Mas en un màrtir de la causa independentista.

El procés només podria tenir un final, que és la independència, i que és el final que Mas ven al seu electorat, però per tal d'executar aquest final cal donar un cop d’estat. I Mas ho sap. No és que ho sabés quan va iniciar el procés, però ara que el procés l’ha engolit i vol sortir-ne indemne sap que el procés per triomfar du implícit la necessitat d’un cop d’estat. Aquest cop d’estat està implícitament inclòs en el full de ruta, més concretament en l’apartat que estableix la proclamació de la independència i la desconnexió conseqüent de l’ordenament jurídic espanyol. I insisteixo en utilitzar el terme cop d’estat perquè per acomplir amb aquest apartat del full de ruta em sembla evident que cal intervenir a través de la força (un pacte amb l’estat és impossible) les institucions públiques de l’estat a Catalunya (justícia, hisenda, seguretat social, ports, aeroports) i apoderar-se d’elles aplicant el nou ordenament jurídic català.

Per tal de no haver d’ arribar a l’apartat clau, això és, el cop d’estat, Mas cerca que l’estat espanyol l’ajudi abans a posar fi al procés sense quedar ell com un covard i un mentider. Cerca poder fer declaracions d’independència simbòliques amb la voluntat que l’estat respongui també de forma simbòlica però efectiva. Cerca doncs que l’estat espanyol l’ajudi a evitar el pas inevitable, la trencadissa, el cop d’estat o el xoc de trens com bonament diu l’altaveu oficial. O dit d’una manera més prosaica; Mas empaita el cul de l’estat espanyol perquè l'estat espanyol li salvi el cul a ell.