Espanya haurà de negociar

Raül Romeva diu “L’Estat només negociarà si guanya el sí en les pròximes eleccions catalanes” i continua “Les aventures unilaterals són impossibles, tard o d'hora haurem de negociar"

Amb aquestes afirmacions ja veiem que la llista del Sí és una festeta del fals independentisme. Una manera més d’allargassar el procés. Una mentida. L’estat no negociarà mai la independència de Catalunya, i per tant, la independència o és una aventura del tot unilateral que implica trencar de forma unilateral amb Espanya, o no és res. El no-res. 

Podem parlar de negociar més autonomia fiscal, o més competències d’això o d’allò, però aquestes són típiques reivindicacions nacionalistes, no pas una negociació sobre la independència, que és el que aquesta llista ven als seus votants. Per això dic que el procés no és sinó el nacionalisme ranci de sempre.

La independència de Catalunya s’ha convertit en una reivindicació del tot folklòrica, l’han inclòs -per dir-ho així- endins el llistat de reivindicacions nacionalistes sabent que és una reivindicació teòrica que no poden ni volen dur a la pràctica, però que queda bé inclosa i dibuixada en el nou manual d’instruccions del nacionalisme. Queda bé anar a veure el rei i aparentar que rivalitzes amb ell gràcies a una independència que no existeix però que inclous en el programari nacionalista perquè la gent cregui que realment tens els pebrots de rivalitzar amb el Rei. 

Però com no se’ns havia acudit abans?

La independència és una falsa reivindicació que serveix perquè el nacionalisme no s’esgoti o s’afixi i continuï inspirant un cert entusiasme patriòtic. El procés és anar fent festetes. Un dia fem un fals referèndum (fals perquè no es va celebrar), un altre fem unes eleccions i presentem la llista del sí per inflamar de nou els ànims indepes i dir que en set dies hem passat de la depressió a l'entusiasme. Però de rerefons només hi ha les paraules del Tomeva, que indiquen què és en realitat el procés. Un no-res.

Espanya haurà de negociar- diu el Romeva-, és a dir, en aquest ànim de negociar, en aquest ànim de negar un cop d’estat que en realitat és l'única forma de trencar amb l’estat espanyol, Romeva ens diu a sensu contrari que la reivindicació de la llista no és la independència sinó les típiques reivindiacions nacionalistes -reivindacions que potser sí que es poden negociar-

Espanya no negocia el seu trencament. Pot negociar un finançament distint i d’altres temes, però en cap cas negocia quelcom que posi en dubte la seva integritat estatal. Per tant, si aquesta gent realment anéssin per la independència, potser començarien a insinuar que aquesta és una aventura unilateral, un cop d’estat, per dir-ho clar, una aventura napoleònica: entrar a caball al parlament i proclamar l’estat català. No hi ha cap altra manera de fer-ho i ho saben que no hi ha cap altra manera de fer-ho.  

Tot és mentida. Destinen el seu temps a mentir mentre la política real l'ha de fer l'estat espanyol en tant els grans patriotes han deixat de fer política. Un dia fóra bo analitzar el buit de poder real que aquests abanderats han deixat en la politica catalana. Analitzar també com l'estat espanyol ha de venir constantment a omplir-lo i per últim com es silencia aquest rescat. Son uns mentiders i la mentida està a la llum ben exposada per qui la vulgui veure.