El Plural a Tv3

Ahir a la tarda vaig veure a TV3 un programa que em sembla es deia Divendres. Les estrelles mesdiàtiques que participaven en el no-debat, totes ells diguem-ne pro-processites, parlaven en primera persona del plural -Hem de sumar- deien- Hem de guanyar –deia el Cuyàs-. El no-moderador del no-debat acaronava amb el seu posat afirmatiu aquest plural quasi majestàtic, s’introduïa el no-moderador en aquesta primera persona del plural, de tal manera que altra vegada, i ja no sé quantes van, TV3 emetia un míting pro-processista, ans el no-moderador -com deia- també assentia en aquesta utilització de la primera persona del plural. No hi ha dubte que ell formava part d’aquest exorbitant nosaltres

En aquest no debat, una vedette oblidadissa preguntava què passaria després del 27S en el sentit que la pobre no entenia com es governaria després el país. Les altres vedettes –entre elles el Sanchis- li explicaren aleshores a la vedette oblidadissa que, després de les eleccions del 27 de Setembre, altra vegada es tornarien a celebrar eleccions, però en aquest cas presentant-se els partits per separat. La pobra estrella oblidadissa que havia demanat una explicació, assentia i assentia com si per un moment hagués faltat al discurs oficial, com si li hagués fallat la memòria i hagués comès una terrible falta fent aquella pregunteta, ans el Sanchis també li explicava el full de ruta com si la vedette oblidadissa fos imbècil –que ho era- i no s’hagués après bé els apunts que li havien passat.

Cap contradicció en el discurs, cap rèplica, cap incís.Se li podria haver preguntat al Sanchis perquè fan una llista falsament unitària si després resulta que la llista es difuminarà en el no-res i es tornaran a convocar eleccions per separat. Se li podria haver preguntat perquè a una fusió entre CDC i ERC li diuen llista unitària. Es podrien haver fet múltiples preguntes , però de cap manera hi havia un tertulià amb aquest afany de preguntar, amb aquest afany crític, o amb aquest afany d’encarar els apartats menys estudiats, o directament obviats en el full de ruta. Tots ells, tots ells- repeteixo- eren pro-processistes, però pro-processistes l’adhesió dels quals al discurs oficial és absoluta, processistes que en cap cas deixen que el matís o el dubte pertorbi el seu pensament ensinistrat. De cap de les maneres.

Escoltant les explicacions de les estrelles mediàtiques, un volia irrompre en el no-debat almenys per treure a relluir unes quantes contradiccions, per replicar algun punt sospitós, sense haver de ser necessàriament mal educat o necessàriament destructiu, però sí una mica crític, per convertir el no-debat en alguna cosa semblant a un debat; per evitar la vergonya que un passava visualitzant el no-debat: la vergonya de constatar que la cadena pública dels catalans ve plena d’alça mans que no saben fer sinó mítings encoberts de debats. Una cadena que representa el totalitarisme modern del segle XXI, un totalitarisme que, tot sigui dit, empra formes més amables, més subtils, en absolut histriòniques o vehements, formes educadíssimes, però que amaguen- això sí- una total repugnància envers la discrepància constructiva. 

2 comentarios:

Daniel Daranas dijo...

Cal no veure mai TV3, directament. Ella ens ha declarat la guerra a nosaltres, i per tant ens exclou. Nosaltres, doncs, quedem fora de l'àmbit de públic de TV3, el públic del procés que amb el seu "nosaltres" ha dividit Catalunya en dos: el seu "nosaltres" i nosaltres, els que no som el seu nosaltres. Han dividit Catalunya. Paguem TV3 entre tots, però amb els nostres diners ells només emeten la seva propaganda per al seu "nosaltres", el nosaltres que es defineix tàcitament excloent els que no en formen part.

Hi ha moltes coses en joc el 27S. Cal no abstenir-se. Mai. En cap cas.

Numquam taceo dijo...

Certament ens hi juguem molt el 27 de setembre. Esta clar que aquests paios separates estan decidits a tirar endavant el seu "procés" sense importar-los massa les conseqüències polítiques, econòmiques o socials que se'n puguin derivar: per què tindria el govern espanyol que negociar amb ells? Per què tindria que fer-ho la UE, que ja té prous problemes? En aquestes dues Catalunyes que han creat, els que no estan a la seva, no compten; ja no tan sols aquells que tenen tot el dret a sentir-se espanyols: també els catalans que temen pel seu futur econòmic i el seu status jurídic, o que senzillament no tenen res a veure amb això, no estan emparats per cap govern (veurem que ferà el govern espanyol) ni per cap organisme, ni sembla que importin a ningú.