Zapata i els jueus

Es pot fer un acudit que ridiculitzi els jueus exterminats en l’holocaust? A mi em sembla que sovint un acudit té un substrat moral de manera que l’has de poder sostenir fins al final i sobretot l’has de poder fer davant l’home o el col·lectiu que és objecte del teu acudit. Pot passar que estàs segur de la força benèfica del teu acudit i creus que els prejudicis objecte de la mofa són totalitaris i mereixen ser reduïts a la burla. Per exemple, el què feia Charlie Hebdó amb els islamistes i llurs prejudicis.

Fer un acudit sobre un homosexual, i poder-lo fer davant l'homosexual perquè entens –tu entens- que l'homosexual ha de riure i inclús et sembla que s’ha de riure si és intel·ligent i té el degut sentit de l’humor. Ja podrà ell fer després un acudit sobre els homes que perdem el seny amb uns grans pits. L’important és que l’acudit es pot fer davant qui és objecte de la broma.

De la mateixa manera, qui fa un acudit sobre l’extermini dels jueus hauria de ser capaç de viatjar en el temps i entrar en una càmera de gas atapeïda de jueus i explicar-los l’ acudit allà mateix. El problema és que normalment qui se’n riu de l’holocaust amb l’objectiu clar de ridiculitzar els jueus exterminats i a sobre ho fa per escrit (en un tuit, no begut en un bar i en moments de flaquesa mental, sinó de forma premeditada i per escrit) no estaria gaire lluny de ser capaç ja no solament d’explicar la facècia davant els jueus conduits a la càmera de gas, sinó també d’executar ell mateix l’objecte de la seva gràcia.

Diria que la banalització del mal a través de la facècia està molt aprop de la banalització del mal a través dels mateixos actes. Si algú fa broma sobre els jueus exterminats, no puc evitar veure’l vestit d’oficial en un camp d’extermini i enviant els jueus a la càmera de gas. També depèn en quin context es faci l'exabrupte, però insisteixo: si l’exabrupte es fa a través d’un tuit i aquest pretén ridiculitzar els jueus exterminats en un context -a més- de debat antisemita, en un context, doncs, polític, i precisament el tuit queda fixat i l’autor no el suprimeix fins que el tuit no el perjudica personalment, en aquest cas diria que l’autor està pròxim de poder executar allò de que se’n riu.