Obligar a Espanya a negociar

Martí Anglada el titella, un no-res apadrinat del cabdill, delegat de la Generalitat a França i Suïssa, un no-res de càrrec molt ben pagat, diu que si a les eleccions del 27 de setembre s’imposen els partits independentistes amb més del 50% dels vots “hi haurà segur una negociació amb Madrid i Brussel·les” per acordar la secessió. “Encara que hagin de portar el govern espanyol agafat de l’orella” i continua “Pot anar d’un vot!”

Aquest és el discurs democràtic d’Artur Mas: obligar a Espanya a negociar el seu trencament perquè les forces independentistes han obtinguit una majoria simple del 50% dels vots. Us imagineu Izquierda Unida –per posar un exemple- proclamant que trencarà l’estat constitucional i imposarà una nova Constitució marxista en el cas de guanyar les eleccions generals per majoria? Qualsevol llei significativa, l’estatut de Catalunya, per exemple, requereix una majoria qualificada, però aquest home, aquest cabdill, només perquè no està disposat a reconèixer el seu fracàs, utilitza les seves musses per dir que amb una majoria simple n’hi hauria suficient per obligar a negociar la independència de Catalunya.

Tot mentida, per descomptat, perquè Artur Mas i els seus apadrinats no podran obligar mai a Espanya i encara menys a Europa a negociar el trencament de l’estat espanyol. No podran i saben que no podran- ni tan sols ho intentaran- perquè no tenen raó i quan no tens raó només pots fer el què vols a través de la força i la força esclar la té Espanya i la té Europa, però no pas Catalunya. Tot això ho saben per bé que adopten la pose del fatxenda, justament la pose que un fa quan se sap derrotat, quan sap que el seu procés ha fracassat.

Obligar Espanya a negociar, posar Europa d’àrbitre sí o sí, això que per tots és una fantasmada, però que de tenir Mas la força suficient, seria capaç de tirar endavant el seu full de ruta i de fer un cop d’estat proclamant la independència de Catalunya amb un 51% dels vots a favor seu.

El quid de la qüestió és saber que Mas no ho podrà fer perquè no té la força, però que ho faria- tu diràs si ho faria- en el cas de tenir-la; es convertiria en cabdill, en tirà, en el Generalíssim de Catalunya en el cas que tingués les armes i l’exèrcit per poder oprimir a la meitat dels catalans que no combreguessin amb el seu procés. El quid és saber que estàs governat per un home que, abans de deixar perdre el seu procés, seria capaç d’imposar la independència a la meitat de Catalunya. Saber que no ho farà i poder respirar tranquil sabent que no ho podrà fer perquè -insisteixo- la força per sort la té Espanya i la té Europa, però no la té Artur Mas. Però saber també que de poder fer-ho, ho faria i, esclar, no poder evitar sentir un cert acolloniment amb les formes del tirà, de qualsevol tirà, per febles que aquestes semblin.