L'Assemblea i els empresaris

L’Assemblea celebra una conferència en el col·legi de periodistes i demana als empresaris que no tinguin por. No tenen por els empresaris, solament que passen per complet de l’assemblea i els seus membres subvencionats. Els empresaris han de guanyar diners, tenen coses més importants a fer que no pas escoltar i menys encara participar en conferències celebrades per éssers de la cosa pública que no saben què és una empresa. Diguem que les rondalles estan bé per explicar-se-les als minyons amb les titelles del cordill -si cal- i tota mena de coloraina, però és natural que els empresaris senzillament ignorin aquesta mena de circs i que siguin les mones les que facin llurs cabrioles. 

L’assemblea dóna lliçons de valentia a tothom menys al partit que domina la mateixa assemblea, CiU, el qual, com tots sabem, no ha volgut mai la independència, només cal veure l’enèsim acte de cinisme i d'hipocresia que ha protagonitzat Unió amb la pregunteta: Si no hi vas, vol dir que hi vols anar. 

Podrien els de l’assemblea començar a demanar rigor i valentia al partit que els mana, el partit que els paga la festa, abans d’incordiar als empresaris i demanar-los que no tinguin por- que no en tenen- i voler marejar-los amb fulls de ruta que tots sabem –els empresaris més que ningú- no existeixen sinó per a les quatre titelles del cordill. Cap empresari ha participat en aquesta conferència. Insisteixo, cap.

Conferència pels empresaris sense empresaris, dedicada a explicar-los que no hi haurà inseguretat jurídica i que amb tota naturalitat passarem d’una legalitat espanyola a una de catalana. Com voleu que els empresaris mostrin interès en aquestes rondalles si ja d’avant mà els tracten com si fossin el nen del xup-xup? Com voleu que els empresaris es pronunciïn sobre res si el partit que els demana que ho facin no és capaç de definir-se i de pronunciar-se amb claredat? Com voleu que un empresari mostri un mínim interès si sap i ho sap millor que ningú que tot és mentida. Por? Por n'heu de tenir vosaltres, membres de l'assemblea, que heu anat explicant rondalles i ara no sabeu com tornar el personal a la tangibilitat dels fets. El procés torna imbècil a tot els que s’hi fiquen. És el no-res que se'ls menja i els desfigura la cara. Cares petrificades de titelles llençades en un cubell acabada la funció