La manipulació del fotoperiodista

La independència és una idea sostinguda per una manipulació continuada dels fets. Hi ha de primer la manipulació històrica, la principal de totes, i després tot aquest seguit d’eslògans que, repetits una i mil vegades des de instàncies oficials –TV3, Grup Godó-, ocasionen que tantíssima gent se’ls cregui i es vagi estenent aquest odi repulsiu a Espanya.

Però enfora d’aquestes manipulacions diguem-ne oficials, hi ha aquest conglomerat de cadellets al servei de la força suprema –èlits nacionalistes- que a través d’espais inferiors de propaganda, tals com tuiter, blocs, referències a diaris digitals, creen el discurs vertaderament reaccionari perquè després, un cop digerit per la gentada, arribin les instàncies oficials a legitimar-lo i consolidar-lo.

Un independentista que penja al seu tuiter la foto de la seva llengua perforada, segons ell, arran d'una pallissa de feixistes, i al dessota de la foto el hashtag #guanyarem, com si en realitat la ferida a la llengua se l’hagués feta Espanya, com si vertaderament la culpa d’aquestes agressions la tingués Espanya, aquesta Espanya que ens oprimeix, i contra la qual cal lluitar i per descomptat cal acabar Guanyant. En aquest cas: Espanya i feixisme són el mateix.

O un tal Jordi Borras, muntant una foto per fer-nos creure que la Guàrdia Civil estava fent controls intimidatoris a Saragossa quan en realitat la foto corresponia a una confiscació de telèfons mòbils a Melilla. Aquesta manipulació del fotoperiodista i, no ens oblidem, el mateix redactat del tuit “controls intimidatoris” com volent-nos dir que un control de la Guàrdia Civil ha de ser per força intimidatori perquè és la policia espanyola que fa el control. El missatge és altra vegada el mateix: Un control dels mossos mai podrà ser intimatori, si de cas serà un control dels mossos, però no un control intimidatori de la policia catalana. La policia espanyola intimida ans és una policia feixista, la policia catalana en canvi fa controls, però no intimida.

Sempre el mateix, sempre els mateixos eslògans llençats a la red perquè després TV3 o inclús els diputats del parlament puguin institucionalitzar el missatge de l’odi amb més facilitat. Sempre aquests ultres dedicats a introduir el discurs del menyspreu a les xarxes socials i d’altres mitjans diguem-ne alternatius perquè després l’altaveu oficial s’encarregui d'atorgar-los una aparença de normalitat i lleugeresa. Sempre aquest disfressar de festivitat i d’alegria el que és una expressa i rotunda declaració d’odi a Espanya.