Europa o el Running

Europa és com el running, com les persones que corren. Corre és una cursa on tothom voldria arribar el primer. Cada vegada m’agraden menys les curses, haver de corre, haver de fer, haver d’acomplir un propòsit, un fi; els dies passen, i tinc moltes més ganes de seure al sofà i llegir un bon llibre que no pas d’anar a treballar. Europa és treballar, és el triomf de la gent que treballa, dels que corren a aprendre a anglès i tot el seu ésser té ganes d’apendre anglès, perquè aquest és el propòsit. Declaro que em fan enveja, que jo també voldria tenir aquest afany d’ estar en justa concordança amb un mon que no para de corre.

Europa son els Estats Units d’Amèrica. Ressuscita Europa de nou, torna a néixer gràcies al país que ella mateixa va descobrir; el nostre tarannà és cada vegada més americà, més selvàtic i menys acomodatici. No és cert que el confort sigui la nostra virtut universal. La virtut, el principi establert, torna a ser, ara més que mai, treballar, fer, corre. No pas jeure en un sofà i llegir un llibre. El socialisme com a tal, no existeix. Existeix l’home a qui li agrada treballar, i l’home que preferiria no fer-ho. Existeix el capitalisme. El capitalisme és el triomf de l’home burgès. El capitalisme és el triomf del treball. L’home que prefereix no treballar, el socialista per definició -vaja- el noble ociós que voldria viure del lleure, no existeix. Està quasi extingit i viu en una permanent ocultació del què per ell és la virtut, ha d’amagar per complet el seu instint de no fer, i ha de simular que el treball és virtuós per bé que el detesta. Europa corre, surt a corre cada tarda per tenir les neurones ben llestes i ben preparades. Europa reneix en forma d’home que corre.

Fumar, beure, jeure, tocar la guitarra, estudiar els núvols del cel, deixar que la ment vagui lliure tot estirat al sofà, posar una excusa per no haver d’acomplir el propòsit, tota aquesta mandra ociosa de no fer està avui prohibida com mai ho havia estat. Fins i tot el franquisme i la seva llei de vagos i maleantes comprenia millor l'ociositat que no pas les lleis d’ara. Prohibir fumar és el triomf de l’home treballador, productiu i sa, per descomptat. Prohibir fumar i que tots ho hàgim acceptat sense dir ni mu, és la mort del socialisme, de la conversa temperada, de la dialèctica, del dubte, de l’adjectiu compassat, de la mandra, del pensar. Treballar i corre. Aquesta és la virtut. Aquestes són les virtuts: Produir, saber anglès, estar en connexió amb el del costat, globalitzar-te, detestar el teu jo acomodatici, anar votar el diumenge, anar a treballar el dilluns, corre, el running, sortir de casa i respirar a ritme de competició. Europa, últim reducte de l’home vell i aristocràtic, ressuscita en forma de nen i tornem a ser joves i tornem a venerar el treball. L’espècie perdura. Evolucionem.