Europa és una farsa

Europa va ser un intent de simular que érem civil·litzats després de tanta barbàrie. La broma començà amb la Societat de Nacions després de la primera guerra mundial, però no acabà d'agafar embranzida, i fou un cop acabada la segona guerra mundial que la brometa explosionà. Europa va ser un conte de fades narrat just després d'haver-nos carregat a sis milions de jueus i aquests cinquanta milions d'homes que van morir en la segona guerra mundial. Els negres de l'Africa amb els seus ganivets no han sigut ni molt menys tan sàdics com nosaltres. Europa neix d'aquest sentiment de culpa per haver estat tan salvatges, també d'aquesta necessitat de rentar-nos la cara amb molt de sabó després d'haver-nos comportat com autèntics animals.

En realitat, Europa durarà el que durin els diners, és a dir, la mentida durarà el que durin els diners. I això perquè no hi ha cap nexe d'unió política entre nosaltres, només la voluntat de fer algun negoci i anar pujant amb el funicular. De fet, tota la farsa ja va quedar ben demostrada quan s'intentà fer una constitució europea de caràcter diguem-ne polític i l'intent fracassà estrepitosament.

Europa no és viable perquè els fonaments de la seva construcció són falsos, la falsedat de creure'ns units per algun vincle polític, però sobretot la falsedat de creure que ens podem redimir de la salvatgeria de la Segona Guerra Mundial només a través de la moneda o d'una unió que continua sent bàsicament econòmica. Així no anem enlloc. No pot haver-hi Europa si no hi ha una idea moral de fons, si no hi ha un autèntic patriotisme europeu. I això mai, però mai ha existit. El què hi hagut són estats que han volgut tenir l'hegemonia a Europa i un paper dominant. Però mai un estat europeu ha volgut cedir una mil·lèssima part de la seva sobirania política.

Els Estats Units no són una farsa perquè si un dia hi hagués una gran crisi, tots ells anirien a la una, perquè hi ha un vincle polític indiscutible, abans de tot són americans, la bandera llueix a totes les cases, la unió política és el principal i la unió econòmica és només un afegit. Però Europa? Aquí no hi ha més que una moneda i la resta és comèdia, és a dir, un conjunt d'estats que vetllen per ells mateixos i que són solidaris només en la mesura que aquesta solidaritat els dóna hegemonia i poder sobre els altres estats deutors. En realitat, l'odi de fons entre nosaltres és l'únic que ens continua unint. Tot la resta és mentida. No hi ha sentiment d'unió, no hi ha autèntica fraternitat, només mercat, només prima de risc i això no és una Europa Unida, això és una farsa que s'acaba quan s’acaben els diners, com d'altra banda es demostra amb Grecia, on precisament va néixer la cultura occidental.