Joves que manen

Aquests nous polítics joves que entren ara a manar. No admeten la flaquesa humana perquè estan convençuts que són més íntegres i més honrats que la resta dels homes. Després, per descomptat, són uns espavilats i endollen als familiars a la primera de canvi, però continuen sense tolerar la flaquesa humana, la seva pròpia, sobretot; cerquen mil excuses per exculpar la seva pròpia flaquesa, i continuen creient amb fermesa que la seva és una conducta impecable, lliure de tota màcula.

És aquesta falta de sentit de l’humor íntim el que em commou, ja no dic sentit de l’humor públic sinó íntim: no dic que reconeguin públicament que són uns espavilats i que fan i desfan atenent sobretot els propis interessos, sinó reconèixer ells mateixos -en silenci- reconèixer que són iguals i alguns inclús pitjors que els que ostenten el poder des de fa anys. La casta, com els agrada dir.

La casta, o els que endollen a un amic i són ben conscients que han comès un acte de corrupció, i ho celebren a casa amb xampany. Saben que han sigut corruptes i que han caigut en la bella flaquesa humana d’endollar l’amic, però almenys tenen el valor de celebrar la flaquesa perquè això és el que els allunya del robocop. La casta: no són tots tan dolents, en qualsevol cas, no són més dolents que aquests que ara volen manar.

Aquests joves, impecables en llur forma de vestir aparentment propera a les debilitats al·lienes; aquests que tu creus que es fumen un porro i celebren la vida amb els més pobres: són ells els que més allunyats estan de la compassió, perquè són ells els que més rebutgen la flaquesa dels altres, puix són ells els més incapaços de reconèixer la seva pròpia. No et diran que han endollat al marit només perquè és el seu marit. No t’ho diran i no s’ho diran ells mateixos, sinó que abans cercaran l’excusa que camufla l’acte corrupte i naturalment es creuran ells més que ningú la seva pròpia excusa. I si els rebats l'excusa seràs tu el corrupte. Els corruptes són sempre els altres. No pas ells.