Mones i més mones. Mones pertot

Els intel·lectuals del règim propaguen la idea que Franco promocionà expressament que Catalunya rebés molta immigració d’arreu d’Espanya, amb l’objectiu de castellanitzar-la. És una idea sospitosa si no directament falsa que només podia calar en una Catalunya malalta d’odi envers Espanya. Un govern, el català, que només subvenciona teories pseudohistòriques que duen a creure que l’independentisme no obté majoria perquè Catalunya va rebre de forma premeditada molta immigració castellana: Aquests immigrants, aquests xarnegos que arribaren més tard, aquests castellans que Franco ens envià expressament, són els que avui continuen sentint-se espanyols i evitant que el procés no obtingui el suport democràtic que mereix. Nos invaden és l’eslògan, i per això cal convèncer als invasors a través de manifestacions celebrades a la Meridiana.

Aquesta ingenyeria social de fireta que practiquen els nostres intel·lectuals i aquestes cabrioles que fan les mones quan els escolten, aquestes tombarelles que fan contentes per entre les branques, aquest alçar la mà al primer imbècil que els explica quelcom que sembla original i com el discurs de l’altaveu oficial pretén adequar la realitat als seus estrets límits mentals, límits que expliquen la realitat tal com l’altaveu hauria volgut que fos i no com va ser vertaderament.

Catalunya, Madrid el País Basc, els territoris més industrialitzats d’Espanya (i no perquè Franco els industrialitzés expressament que potser hi ha alguna mona que em surt amb aquestes) varen rebre la gentada que venia dels camps, de la ruralitat d’arreu d’Espanya, i no fou Catalunya només que rebé aquesta immigració, sinó Madrid, el país basc i en menys mesura el país valencià. On volíeu que anessin els castellans de Zamora? A Salamanca potser? A Badajoz, potser? Varen venir a Barcelona, que era on t’hi havia feina, perquè era on t’hi havia industria. I hi havia industria molt abans que Franco nasqués.

Aquesta és la realitat i després hi ha el conte, o l'assignatura d’ingenyeria social que ens expliquen els nostres intel·lectuals o millor dit els propagandistes de la cosa. 

Que aquesta immigració causà que a Catalunya hi hagués més castellans i més andalusos, i més extremenys? Per descomptat, fou una conseqüència de la immigració, tal com ara és conseqüència de la immigració internacional que a Catalunya hi hagi més marroquins o més equatorians i mai se’ns ocorreria dir que Franco ha ressuscitat i que també ha sigut ell qui des de les altures ha programat que Catalunya rebi més immigrants equatorians o pakistanesos que posem per cas Albacete.

Algun dia un dels nostres pensadors estrella, inflat per la importància, ens explicarà que sí, que fou Aznar que va propagar que la immigració sud-americana del segle XXI vingués a Catalunya a destruir-nos la llengua i la cultura, el procés i la democràcia que necessitàvem per la independència. Tot és qüestió de posar-li imaginació i sobretot de tenir uns mitjans que continuïn difonent el missatge una i mil vegades, i després esclar aquest conglomerat de mones que només anhelen la cabriola i la tombarella, els eslògans fàcils de digerir i que semblin sublims, altament pensats i intel·lectualitzats. Mones i més mones. Mones pertot