L’independentisme perd perquè no té raó

L’independentisme perd perquè no té raó. Quant no tens raó, acabes perdent sempre. El nazisme no tenia raó i per bé que durant uns anys va entusiasmar vivament a una part del poble alemany, acabà derrotat perquè no tenia raó, perquè la idea que el sustentava era una idea equivocada. El comunisme no tenia raó i per això acabà derrotat pel sistema capitalista. Els Estats Units tenien raó i el seu model ha acabat imposant-se a tot el món.

L’independentisme no té raó, la idea que el sustenta és una idea equivocada, i per això, només per això, l’independentisme fracassa i fracassarà sempre. No és veritat que l’independentisme fracassi perquè els seus intel·lectuals són uns carcamals o perquè els nostres polítics no estan disposats a pagar el preu, aquestes són excuses, o explicacions de la derrota en tot cas secundàries. El motiu principal del fracàs continua sent que l’independentisme no té raó. I no la té perquè no és clarament majoritari, perquè es fa una consulteta i tres quartes parts dels catalans no van a votar; no té raó perquè són mentida la majoria de rondalles històriques que el nacionalisme explica per tal de plasmar una Catalunya ocupada per Espanya, perquè és mentida aquesta opressió que viu Catalunya, perquè l'opressió que viu la llengua catalana és mentida i de les grosses, perquè l’Espanya ens roba és mentida. I perquè al capdavall ens diuen que estem oprimits i resulta que vivim igual de bé que a qualsevol altra banda d’Espanya.

De la mentida no neix mai res de fructífer i durador. Pot germinar un moviment que entusiasma la gentada durant un període més o menys llarg de temps, però al final sempre acaba derrotat per la raó. I aixo, justament això és el que ha passat a Catalunya. Els intel·lectuals ho poden haver fet més malament que bé, els polítics poden haver mentit molt i encabir la independència en un procés que ells sabien només duia al no-res, però al final, al final el motiu principal del fracàs és que no tenen raó i sobretot i el més important és que saben que no en tenen de raó. Perquè si tu no tens raó però et penses que la tens, la cosa és distinta, la força t’acompanya, la força no decau, i la victòria pot esdevenir almenys durant un temps.

Però a Catalunya polítics i gentada que han defensat el procés sabien en el seu fur intern que no tenien raó. Poden haver cridat molt, es poden haver manifestat en massa, els que no combregàvem amb el procés els podíem veure molt convençuts, però en el seu endins sabien que no tenien raó, que el procés es fonamentava sobre la mentida; i també per aquesta consciència de no tenir raó han actuat com un ramat de vaques sempre a les ordres de l’Assemblea. En cap moment hi ha hagut manifestacions espontànies. En els moments en què el procés més necessitava manifestacions contundents i permanents, la gent ha continuat amb el cigaló i la xerrameca. I com a molt han tret la cassola 10 minuts

A Hong Kong la gentada estava als carrers dia i nit perquè sabien que tenien raó. A Catalunya, en canvi, la gent prenia cervesa perquè quan saps que no tens raó, quan et diuen que estàs oprimit i resulta que te’n vas esquiar els caps de setmana, només acabes sortint al carrer els dies assenyalats i només per a fer festeta, no pas per una rabia interna, no pas per un convenciment intern prou fort que et du a la revolta i a la victòria. 

L’independentisme no ha tingut mai raó i per això fracassa i fracassarà sempre