Artur Mas o de la derrota total.

Són tan cecs els convergents que veneren Artur Mas que quan els dius que aquest home és un perfecte inepte et responen amb orgull que tot ho ha fet per Catalunya.

Res del que ha fet Artur Mas ho ha fet per Catalunya o pel que aquesta gent entén per Catalunya. Artur Mas va iniciar el procés ell sol amb la ferma convicció que el procés proporcionaria al partit la majoria absoluta al parlament. El molt inepte va considerar extingida la puta i la ramoneta i va creure que, per assentar-se encara més fermament en el poder, calia augmentar la potència nacionalista del discurs, fer de la puta una putota ben guarnida -per això va triar Pilar Rahola d’intel·lectual del procés- fer de la ramoneta –la Carme Forcadell- una tieta cridanera i aparentment rebel però vertaderament del tot submisa a les pautes propagandístiques marcades i ben marcades sempre per Artur Mas. De dalt cap abaix. Recordeu-ho sempre. Adalt i abaix.

No hi ha cap pas que Artur Mas no hagi fet sense calcular abans el rèdit polític que en podia obtenir, equivocant-se en tots els passos, és clar, demostrant una deficiència política mai vista, però no ens enganyem, no us enganyeu, és la seva nul·litat flagrant que l’ha dut- que durà al seu partit- als 30-40 diputats.

Volia fer del procés l’instrument que el dugués a una majoria inequívoca: el procés com un joc de màgia que convertís Ciu en el més gran partit de Catalunya, indiscutiblement victoriós en les eleccions, volia que el procés servís per convertir-lo en un nou Pujol i perpetuar-se de nou 20 anys al capdavant de la Generalitat. L’objectiu del procés no era la independència com diuen aquests rucs que veneren Artur Mas. L’objectiu del procés no era la independència i pagar el preu de convertir CiU en un partit reduït a una mínima representació. L’objectiu era justament utilitzar el discurs sibil·linament independentista i que CiU obtingués 70 diputats.

Tot malament, però. Cadàver polític. Esperar, aquest home només espera convertir-se en màrtir del procés. Esperar, només espera amb anhel agafar la pala i posar-se cavar: pala i cavar, pala i cavar i que una processó mística l’acaroni de camí a la tomba. Una processó de torxes i el silenci sepulcral només trencat per unes veus que clamin amb commiseració - Tot ho has fet per Catalunya... Tot ho has fet per la llibertat... La teva ànima descansa en pau, president-. I el màrtir altra vegada amb els braços ben oberts al seu poble.

No hay comentarios: