Altra vegada, la llengua

Altra vegada el debat de la llengua. És un debat fanàtic, esclar, però és el folklore que torna al procés, el ball de sardanes de tota la vida, la llengua, la llengua, el debat de la llengua. I no és que m’agradi que encara avui discutim sobre la pertinença d’impartir almenys un 25% d’ assignatures en castellà, perquè és evident que tothom que no sigui un fanàtic compulsiu considerarà que cal parlar el castellà a les aules catalanes per tal com Catalunya és majoritàriament de parla castellana, els llibres en castellà són la norma a les llibreries catalanes i perquè en última instància el castellà és la llengua oficial de l’estat espanyol del qual per cert forma part Catalunya.

Però estiguem tranquils. En certa mesura és una bona notícia que torni la llengua a ser el centre del debat. Es demostra que el no-res ha engolit els grans objectius del procés i que el gran debat de la independència és avui un debat finquitat. Abans a les sobretaules els independentistes pujaven endalt la taula i proclamaven amb orgull l’estat català. Avui s’amaguen al dessota de la taula quan els preguntes què se n’ha fet dels grans reptes i només treuen la poteta per parlar de la llengua catalana, pobrets.

El debat de la llengua és l’únic debat que vertaderament interessa al nacionalisme. La puteta llengua els serveix per camuflar la seva derrota en aquesta seva falsa aspiració que és l’estat propi i esclar els serveix per desviar l’atenció envers temàtiques en les quals sí que poden practicar l'èpica dels valents sense haver de pagar cap preu.


De moment, però, l’estat espanyol ha fet el que havia de fer i amb una querella n’hi hagut suficient perquè Artur Mas interioritzi que aquesta seva propaganda pujadeta de to –el procés per ser més clar-, a banda que el farà perdre de 60 als 30-40 diputats que les enquestes vaticinen, li costarà un més que probable judici per la comissió de quatre presumptes delictes. Interposada està la querella tic tac tic tac recordant-li al president que amb la unitat d’Espanya no s’hi juga i que un futur cop d’estat no sortiria gratis.


Si per una consulta de no res pots anar al la presó imagina’t què et podria passar amb una DUI- president


És important que l’estat espanyol recordi als aprenents de colpistes (aquests que voldrien o potser no imaginen que la seva DUI suposaria per aquest país un alt risc de guerra civil) els recordi - deia- que aquestes proclames –una DUI- no són pas cap broma o perquè ens entenguem no suposen una rialla d'un programa del Polònia sinó una allargassada sinó perpètua estança en una presó de màxima seguretat. Que els vividors ho sàpiguen és important. Que els eixelebrats vividors que tenen flotes de cotxes de mil·lió i mig d'euros interioritzin aquesta repressió de què és capaç un estat per a la seva supervivència. Només faltava que quatre pijas es carreguessin Espanya.


I per descomptat, amb la llengua cal interposar querelles per tal com aquesta genteta creu que pot fer de Catalunya l’únic país del món on es prescindeixi de la llengua oficial de l’estat: voler fer amb el castellà el que Franco féu amb el català.  Cal que la repressió legal i la querella funcionin amb tota naturalitat. 


Rigau, en tens una de querella, i vas per la segona -Escoltes la remor. La remor de la querella...?