Ada Colau

És d’un populisme infame que la nova alcaldessa faci dicotomies entre la Fórmula 1 i les beques menjadors, com si encara avui haguéssim de triar entre una cosa i l’altra. No hem entès res. Hi ha molta gallina que cloqueja quan la Colau comença ja des de el primer dia a fer jocs de paraules aprofitant-se de la gana, i més greu encara, aprofitant-se de la gana i la desnutricó infantil. Una desnutrició que en qualsevol cas podria existir per la gran irresponsabilitat i deixadesa dels pares, però no perquè els pares siguin pobres o perquè la crisi els hagi atacat de ple.

Si un nen passa gana avui a Barcelona, és perquè els pares són uns eixelebrats o uns drogats, i no paren esment a les necessitats del seu fill i per descomptat el que cal no és que l’Ada vingui amb la pancarta a excitar el galliner, el que cal és potser replantejar-nos si aquests pares poden tenir la custòdia dels seus fills.

Dit això, els diners de què disposa l’Ada Colau són fruit de l’espectacle, del negoci privat, dels guanys de les empreses, també de l’empleat que paga els seus impostos. I francament, no sé d’on traurà els diners l’alcaldessa si aquests espectacles, que només fan que omplir de diners la ciutat, decideixen marxar a una altra banda. La classe mitjana dóna pel que dóna, i no són tants els diners que guanyem com per anar pagant el subsidis dels més desafortunats. I encara menys si les grans empreses marxen de Barcelona i només quedem nosaltres per pagar. Què faràs Ada quan hagis arrasat amb la classe mitja? D’on trauràs els bitllets per pagar tota quanta barra de pa?

Hi ha un populisme que viu de la degradació intel·lectual més absoluta i se n’aprofita d’ella per obtenir el clam i el cloqueig de tanta gallina que picoteja sense veure més enllà del pinso escampat per entre la merda. Fins que un dia el pinso s’acaba i és aleshores que han de tornar els diners de la Fórmula 1 a endreçar de nou el corral. La vida és ondulant- deia Pla- i la imbecil·litat també