La nova amenaça de l'Assamblea Nacional

Catalunya és plena d’immigrants espanyols que no s’adapten, que no volen aprendre la llengua catalana. Aquests immigrants dels seixanta continuen estimant la terra d’on varen marxar, terra espanyola, al capdavall, i per tant se senten espanyols. També un bon grapat de fills dels immigrants continuen estimant la terra dels seus pares i per tant estimen Espanya, i si no se l’estimen, tampoc senten aquest odi identitari cap a Espanya, base sobre la qual es construeix el nacionalisme.

Un nacionalista mesura la seva estima a Catalunya segons el grau d’odi que sent cap a Espanya. Si odia molt Espanya, senyal que s’estima molt Catalunya. De la mateixa manera, qui més ganes té de separar-se d’Espanya, més s’estima Catalunya. L’estima, en qualsevol cas, és a sensu contrari. Estimo en la mesura que rebutjo el contrari. El contrari, per descomptat, és l’immigrant espanyol que vol continuar sent espanyol i vota Sí a Espanya. Aquest és el seu contrari. Aquest és l’enemic, i justament perquè és l’enemic, el tipifiquen amb el nom d’immigrant espanyol.

Tipificat l’enemic, es tracta de transmetre-li el següent missatge: Si t’aculls al procés i et fas independentista seràs un dels nostres i per tant no et perseguirem, però si no t’aculls al procés, si goses continuar volent ser espanyol, aleshores seràs un exclòs objecte de la nostra calumnia. Fixeu-vos que la condició imposada ja no és parlar català –això es deixa per més endavant- la condició es ser independentista.

L’amenaça implícita és molt clara: Us muntarem un aquelarre independentista al vostre servei. Us convidarem a la festa. Si veniu i us hi apunteu, sereu benvinguts, sereu catalans, sereu un dels nostres. Si no veniu, sereu uns paries i no tindreu cabuda en aquesta Catalunya ideal que volem construir. Us regalarem tota la justícia social que mereixeu, ni tan sols us obligarem a parlar català. L’única condició que posem és que abraceu la causa independentista. Una condició d’altra banda ben senzilla d’assumir, tingueu-ho clar. Tan senzilla que si no l’assumiu ús mereixeu l’exili.

Cal que l’immigrant espanyol que continua dient No al procés se senti cada vegada més sol, més exclòs, més pressionat, i no solament pels catalans de soca-rel sinó també pels seus companys de viatge -per dir-ho així- pels mateixos immigrats espanyols que finalment han sucumbit a l’amenaça i han acabat recolzant el procés. Es pretén desplaçar el procés del centre a la perifèria, dur les estelades a les regions inferiors, intimidar allà on viuen la majoria d’ immigrants espanyols, provocar una divisió entre l’immigrant espanyol bo i l’immigrant espanyol dolent que es resisteix. Cal que aquesta amenaça -ara provocada també pels inmigrants espanyols independentistes- convertixi encara més en proscrits a tots aquells que encara es resisteixen a voler-se separar d’Espanya. Cal en definitiva que al final aquest mateixos proscrits també es vegin obligats a abraçar la causa independentista si volen deixar de ser proscrits. Aquest és el nou full de ruta de l’Assemblea nacional catalana.