Fracassaran

El full de ruta de l’assemblea nacional catalana –explicat en aquest article- està condemnat al fracàs. El pla està condemnat al fracàs perquè la idea independentista sempre ha estat condemnada al fracàs. És una idea pornogràfica: la seva forma, la forma de la idea o el seu relleu no manté cap concordança amb el relleu multiforme del país. Com podria triomfar la independència si després resulta que en una llibreria qualsevol de Barcelona la majoria de novel·les són en castellà? Com podria triomfar la idea independentista si no hi ha cap empresari, o quasi cap empresari català que la recolzi? Com podria triomfar una idea separatista en una Catalunya on la majoria de cognoms són espanyols? La independència solament podria triomfar a través d’un cop d’estat que ignorés el 40 o el 50 o inclús el 60% dels catalans que volem continuar formant part d’Espanya i naturalment aquest seria un cop d’estat feixista de cap manera aprovat per una Europa democràtica.

Des del primer moment que va començar el procés vam nomenar-lo en aquest bloc procés cap al no-res: sabíem i sabem que la independència és impossible, impossible per les raons tantes vegades exposades. De la mateixa manera l'assemblea nacional catalana també sap que la independència és impossible, però això no implica que l’assemblea no jugui a fer veure que la independència és aquí al costat i que a través de les multituds als carrers no pretengui confondre les dites multituds amb les més elevades multituds que es queden casa. Per descomptat, aquest és un joc estètic, aglomeracions que queden bé per a una postal folklòrica però que res tenen a veure amb una real voluntat de dur a terme el cop d’estat. Malauradament per ells i per molt que els foti, per fer un cop d’estat cal tenir una legitimitat democràtica, almenys perquè el cop no sigui criminalitzat ha de tenir una aura de justícia. Vosaltres penseu que en una Catalunya on a tot estirar hi ha un 50% d’independentistes, tal cop d’estat seria ben acollit per la comunitat internacional?

Per tant es tracta de fer veure que faran sense que al final no facin res, perquè aquest mateix fer veure que faran té el seu públic, té els seus consumidors i és més aquest mateix entorn mediàtic que gira entorn la idea independentista es guanya molt bé la vida jugant a voler la independència. Em sembla evident que aquesta és la pretensió, no n’ hi ha cap altre. Juguen.

Fixeu-vos -a més- que no és que la idea tingui cada vegada més adeptes, sinó que cada vegada en té menys; l’unionisme creix, les forces independentistes decreixen -per això també ara volen seduir o més ben dit coaccionar als que ells nomenen immigrants espanyols- Unió fot el camp, Ciudadanos puja, Podemos té el seu espai, PSC i Iniciativa inclús s’han deslligat del procés. I qui són ells? CDC, ERC les Cup? Com voleu que la idea tingui futur? I això sense comptar la multitud d’independentistes que són independentistes de cara la galeria però que, davant el silenci i el secret d’una urna vinculant, votarien No a la independència per aquest risc- naturalment fundat- de perdre feina, pensió, diners al banc, empresa, ect... Va passar a Escòcia i passaria a Catalunya. Això no implica que les forces unionistes no hagin d’estar alerta, però en fi, la independència- com sempre hem dit- és i serà sempre una causa perduda. I ells ho saben.