El potatge de la Portera

Qui més qui menys passa crisis tuiteres. Tuiter, ja ho sabem, és la cova que empudega, i endins la cova et converteixes en un ratpenat i la foscor de la cova és cert que de vegades causa una certa ràbia perquè no estem fets per passar-nos el dia vivint en la infecta putrefacció i encara menys no som ratpenats, nosaltres, i ens mereixem l’aire lliure i les nits estrellades.

Només uns quants individus que en realitat són vampirs de naixement, vull dir, que sense tuiter també haurien sigut ratpenats, viuen en la cova feliços i contents i alegres de viure en una realitat virtual que més que turmentar-los, ni que sigui un turment passatger, els senta d’allò més bé. Adquireixen un poder desmesurat sobre els altres gràcies a què endins la cova estan d’allò més bé i poden doncs subjugar als turmentats amb la força renovadora que han adquirit gràcies a l'existència de la cova. Són com els presidiaris que viuen feliços a la presó, presidiaris que, gràcies al fet que la presó en realitat és el seu satuts quo, es comporten amb tota naturalitat i ràpid adquireixen un poder sobre els que es deprimeixen i se senten tristos. Acaben subjugant als perduts amb una força vital que prové justament de la seva condició natural de presidiaris. 

Són tuitaires que mai tenen crisis tuiteres i que com a molt molt passen uns dies sense entrar a tuiter perquè un esdeveniment els ha obligat a allunyar-se de la cova, però després tornen encara amb més ganes  i tu veus de debò quantes ganes tenien de tornar-hi i com han hagut de reprimir-se durant aquests dies per no haver pogut entrar a la cova. El seu espai natural. 

Com és el seu espai natural, interpel·len continuadament als altres i volen apoderar-se de les seves ments, és així com exerceixen el seu poder, de fet és així com el poder s’expressa: omplint espais invisibles, cercant les regions inferiors per apoderar-se d’elles, adquirint els més adequats atributs que camuflen la seva vestimenta vampiresca. Un dia t’envien un missatge dient que et voldrien conèixer, un altre et diuen que volen quedar amb tu perquè volen xerrar de tal o qual cosa, en fi, són com aquella olor del potatge allós que fa la portera de casa, olor fortíssima que et repel·leix, olor que inclús hi ha dies que entra a casa teva i no te’n pots desfer si no és marxant de casa i alenar aire primaverenc. Fins a tal punt té poder el potatge de la portera. 

No cal dir que molts son els que pobrets deixen que el poderós de la cova exerceixi el seu mandat, no se n’adonen que estan sent subjugats, el poder és astut. Però si detestes tota forma de domini, has de fugir, fugir ben lluny de l’espai on vola l'insecte. Arraulir-te en espais invisibles on l'aleteig del vampir et deixi vertaderament en pau. A tuiter, com a la vida real, cal fugir dels imbècils.