El comissionat per a la transició nacional

El comissionat per a la transició nacional. Cal recordar que, tan independentistes com diuen ser, l’objectiu oficial d’aquest comissionat no és la independència sinó la creació d’estructures d’estat per la culminació del procés de transició nacional. Què s’entén per estructures d’estat? Què s’entén per transició nacional? Què s’entén per culminar? No ho sabem. No ho saben ells. No ho sap ningú. Bé, potser ho sap el no-res.

Podem pensar que una Seguretat Social catalana és una estructura d’estat? Serà una estructura autonòmica, una competència més, si de cas... Però una estructura d’estat? Sense anar gaire lluny, són els mossos d'esquadra una estructura d’estat? Fins ara no s’han considerat així, i em pregunto què hauria passat si els mossos haguessin nascut durant el transcurs del procés. Segurament, ràpid els haurien tipificat com una estructura d’estat ¿Però són una estructura d'estat? No. Almenys quan es varen crear els mossos, ningú els va titllar d'estructura d’estat. En resum: Sense estat no hi ha estructures d’estat.

Com sempre, aquests independentistes, tan independentistes que diuen ser, tan valents i heroics, no són capaços de dir les coses pel seu nom, fan ús de sil·logismes per camuflar que no volen la indepenència: Ni la volen, ni la poden guanyar de manera democràtica, ni tampoc la poden pagar –ho saben, ho saben- i per això despisten al personal amb aquests sil·logismes de pandereta- estructures d’estat, transició nacional- terminologia buida que, en efecte, no vol dir res... Bé, vol dir el què vol dir: Procés cap al no-res.

És així una excel·lent notícia que, davant aquesta ambigüitat que, com hem dit, prové d’un fals full de ruta ergo d’una falsa voluntat d' independència, l’estat espanyol es comporti com un estat i no com un circ d’elefants pintats de groc, per tant sigui clar i rotund en el seu full de ruta contra el fals full de ruta català, ben clar i ben rotund contra el teatre català, i  impugni tota creació d’organismes falsaris que ens roben els diners als contribuents, organismes que de res serveixen si no és per encabritar i enganyar les masses. 

La primera obligació d’un estat és comportar-se com un estat. Si aquest estat no impugna els acudits d’una comunitat autònoma, corre el risc de tornar-se ell mateix un acudit. Potser una comunitat autònoma s’ho podrà permetre, però un estat no. De cap de les maneres l’estat espanyol pot convertir-se en acudit. Qui ens protegiria sinó de la broma en què s’ha convertit Catalunya?