8TV la casa del president

El més greu de l’entrevista d’ahir no fou el contingut de l’entrevista ni el que contestà Mas ni el que preguntà Cuní. El més greu és que l’entrevista es va fer a casa del president. Una casa que ell mateix ha comprat amb els diners de tots els catalans. 8TV la casa del president.

Benvingut a casa seva, president -anunciaven ahir a 8TV. No hi ha per menys: només el diari la Vanguardia va rebre 830.000 € de subvenció l'any 2014. Podeu acreditar que això passi arreu d’Espanya? Aquestes quantitats infames de diners regalats per la cara a un diari privat perquè lllepi el culet del president? Dus el culet ben net president?

És que som superiors als espanyols! Per descomptat ¡Indiscutiblement superiors!

Benvingut a casa seva, president- i anunciat sense rubor, ans al contrari, anunciat amb orgull, com si fos motiu de satisfacció, que ho és per suposat, perquè ens hem acostumat de tal manera a què els mitjans privats estiguin comprats amb diners públics, que ja ningú no s’estranya que un canal privat esdevingui la casa del president. Fixeu-vos el Punt avui: Més de 500.000 euros l’any 2014! – Casa seva, president, casa seva, i aquí les nostres mainaderes pel que sigui menester. Una mamadeta president?-

Després, esclar, les meretrius que escriuen a la cova d’ali baba són les que donen lliçons de moralitat patriòtica als altres, són elles les que més xerren sobre el deure patriòtic de treballar pel país; elles, les putangues que encara acusen d'anticatalans als escribidors de Crònica Global o de El Mundo -Anti català ho ets tu, tros de lladre!- Les teves masturbacions mentals te les paguem nosaltres. Les palles mentals d’un escribidor de Crònica se les paga ell. Qui és més patriota? Tu que ens robes o ell que no roba ningú?-

I en aquestes estem. Un país que diuen voler convertir en estat, i que, almenys en termes periodístics, és la Cuba del mediterrani. Ni més ni menys. Un país amb uns canals catalans privats- 8TV el PuntTV- que sempre han sigut la casa del president i que així ho anuncien sense vergonya i sense que el seu públic, somnolent i acrític, pari esment del nivell de submissió generalitzada que això suposa. No en va, l'eslogan -Benvigut a casa seva, president- no ha inflamat d'indignació més que als quatre amargats de sempre.