Xiular l'himne espanyol

Continua el debat sobre les xiulades al rei i l’himne espanyol. D’acord, per descomptat, que soc dels que crec que en un camp de futbol cal deixar que la gentada evacuï el seu ressentiment i si volen xiular l’himne espanyol, endavant, endavant que xiulin i es desfoguin, pobrissons, a més que jo sàpiga no hi ha cap llei que ho prohibeixi tal com a França per exemple sí que tenen una llei que prohibeix xiular la marsellesa.

Dit això, cal remarcar que són justament  els que més critiquen Esperanza Aguirre o Javier Tebas els que d’una manera més taxativa farien tot el possible perquè es prohibís xiular els segadors al camp Nou, si es donés el cas. Justament serien aquests que diuen estimar-se tant la llibertat d’expressió, els que més rabiarien i per tant adoptarien qualsevol mesura prohibitiva per evitar que els Segadors o el molt honorable rebéssin una esbroncada.

Cadascú estima els símbols que estima, però són justament els que diuen estimar-se tant la seva simbologia patriòtica els que amb més ímpetu defensen que es cridi la simbologia contrària, i, alhora els que, a la vegada, amb més ímpetu, prohibeixen la mofa o l’escarni de la seva pròpia simbologia.

Quan se celebraren les manifestacions del procés, molts dels que ara veuen intolerable que es prohibeixi xiular l’himne espanyol, digueren aleshores que no es podia caure en les provocacions, com si la possibilitat d’una manifestació contraria –unionista per exemple- a la seva fos necessàriament una provocació bel·licosa i no una alternança de postures distintes. Tan bonic que seria que les manifestacions no fossin aquest conglomerat unànime de gent obtusa que creu que una bandera és una provocació tan sols perquè aquesta bandera s’identifica amb una idea contraria.

Sempre son els més entusiastes manifestants, ja sigui d’un bàndol o de l’altre, els que més critiquen les prohibicions quan l’objecte de les mateixes recau sobre els propis símbols i a la vegada sempre són ells els que imposen aquestes mateixes prohibicions quan es tracta de defensar el seu himne o la seva bandera de l’escarni dels seus contraris.