Santi Vidal i els seus alçamans. Primera part

Molta baba amb això del jutge de la pandereta. Molta baba i molta ignorància, sobretot molta ignorància. Segur que molts dels que vàreu sortir al carrer a recolzar al jutge de la pandereta no coneixeu el seu règim d'incompatibilitats -El sabeu? No el sabeu, per suposat, però és igual, perquè el que importa és sortir al carrer a cridar que a Espanya no hi ha llibertat d’expressió. Cridar i cridar els vostres prejudicis apresos i sustrets d'allò que dictamina l’altaveu oficial. Això és el què us posa catxondos de veritat. 

No us preocupeu de cercar les raons que podrien explicar l’expulsió del jutge, raons justes o injustes, per cert, no dic que siguin justes, cercar els motius i després anar o no anar a una protesta, segons aquests motius us semblin més o menys justos, no, no: us deixeu embriagar sense més per l’altaveu oficial, pel blablabla dels quatre infrallumeneres a sou; i sense donar-hi més voltes, així per pures ganes de fer el ganso, sortiu al carrer a ritme sempre del que us diuen des de dalt; i el pitjor, el més graciós de tot, després dieu que sou vosaltres que sortiu per pròpia voluntat, és a dir, ni us n'adoneu de la vostra condició de notes menors del compàs governamental. Sou bona gent, per suposat, bons pares de família, bons treballadors, al capdavall, no dic pas que no, però sou alçamans, ho sento, sempre al servei del bé, o si la història no us posa en el lloc adequat, al servei del mal. 

La gentada envesteix, l’altaveu oficial crida que l’expulsió del jutge és un atac contra la llibertat d’expressió i vinga tothom a repetir l’eslògan sense voler saber, insisteixo, sense conèixer les incompatibilitats d'un jutge. És un atac contra la llibertat d’expressió? Podem parlar-ne, però almenys mirem-nos el règim d’incompatibilitats que fixa la llei, analitzem una mica la qüestió, mirem-nos les coses des del nostre endins i no sempre atenent les mateixes opinions d’enfora, desprenguem-nos de les idees preoncebudes. Sapiguem on s'amaga el matís en el context que ens venen. Sapiguem-ho abans!