El Boe s'imposa!

La Vanguardia titulava ahir «El BOE s’imposa a Catalunya» i després a tuiter el Jordi Graupera -teenager del mateix diari- escrivia uns tuits en la mateixa línia, un dels quals feia així “El consens de la població catalana no té valor jurídic ni polític ni institucional. És l'anul·lació de l'autonomia Davant aquest tuit un pensava que el DOGC perdia les seves competències i que les lleis de la Generalitat s’haurien de publicar forçosament al BOE. Al capdavall, aquest era el missatge que un extreia dels tuits del Graupera.

Doncs bé, el cas és que induït pels tuits del Graupera, i creient en llur veracitat, vaig fer també un parell de tuits en la línia del que havia dit Graupera, tuits que ell mateix em va retuitejar i que ràpid varen ser retuitejats per un munt d'independentistes, alhora que em comentaven el fàstic que els feia l’estat espanyol. 

Paral·lelament als tuits del Graupera, l’assemblea nacional catalana escrivia un tuit que feia així "L'Estat segueix envaint competències de la Generalitat. Tu tries: Independència o recentralització". En fi, semblava realment que aquesta vegada l'estat espanyol s’havia passat, però esclar el tuit venia d'on venia. Vaig sentir que tot plegat començava a fer pudor de resclosit, que m’estava deixant endur pels que donen corda a l’altaveu oficia. Em vaig dir –Per què no entres a la llei i t’ho mires amb calma-. I en efecte, vaig entrar a la llei. I què diu la llei? Doncs que les notificacions administratives als interessats desconeguts o de domicili desconegut cal publicar-les també al BOE. Només això. Només aquest matís que, d’altra banda, em sembla normalíssim: Un interessat que viu avui a Catalunya perfectament pot viure demà a Logronyo i és de rebut que en cas de voler assabentar-se d'alguna notificació pugui accedir al butlletí que comprèn tota Espanya. A més, la llei no diu que el DOGC deixi de publicar dites notificacions administratives, solament que el BOE les ha de publicar. Per tant, les lleis, els decrets, la normativa en definitiva de la Generalitat continua publicant-se al DOGC.

Sabent això, per descomptat, vaig esborrar els meus tuits, fastiguejat d’haver propagat quelcom que era fals. Ràpid li vaig dir al Graupera que també esborrés els seus tuits perquè eren mentida, cosa que ell va fer passada una estona, però ja els seus tuits s’havien retuitejat 400 vegades, és a dir, uns simples comentaris falsos ¡ s'havien propagat per la xarxa com la dinamita. Imagineu,doncs, quanta gent va veure els tuits del Graupera i encara avui creuen que el Dogc s’ha esfumat! Imagineu quantes persones varen llegir el tuit de l’assemblea i el varen retuitejar també, circulant el tuit per infinites ments catalanes que avui creuen que la normativa catalana caldrà publicar-la en el BOE, quan això és fals. 

No vull acarnissar-me amb el Graupera, però he fet la radiografia dels fets perquè el lector vegi de quina manera més simple i ràpida es propaga la mentida per internet, de quina manera s’instaura en les ments d'aquells que es queden amb el primer que els diuen –Ohhh el BOE s’imposa!-; reflectir de quina forma es va creant un odi, un rebuig a l’estat espanyol a través de tuits malintencionats i del tot demagògics. I de com el procés, la grandiloqüència dels eslògans del procés, s’han anat propagant també de la mateixa manera, induint a la mentida sense cap mena d'escrúpol. Perquè és cert que el Graupera va corregir el tuits, i encabat els va esborrar, però aquests tuits, un cop llençats a la xarxa, es van convertir en veritat per a molta gent; i no vull dir que el Graupera ho fes de mala fè –altres sí que propaguen les mentides a consciència- però sí crec que cau en un facilisme de l'eslògan que en ell causa que tantíssima gent s'estampi constantment amb la imbecilitat més absoluta.

PD: La Vanguardia torna al vell i desgastat missatge de les competències, missatge nacionalista que ja queda molt lluny d’aquells eslògans indepes d’abans -quan el procés semblava que duia a alguna banda. La notícia—El BOE s’imposa- constata com des de dalt volen desconnectar a la gent del procés i que tornin a pensar en clau autonomista