El Basté i els nostre problema d'autoestima

El Basté, el locutor de ràdio, diu per antena que li han dit que els que hem escrit deu mil tuits i no tenim encara 1000 seguidors patim un problema d'autoestima. Aquesta fórmula del colacao que ens exposa Basté és extensible al fet que si heu escrit 20.000 tuits i no teniu 2000 seguidors també teniu un problema d'autoestima. Per tant, segons la fórmula que li transmeten al Basté, i que ell tan alegrament propaga, la majoria dels tuitaires no tenim autoestima.

Hi ha aquesta mena d’homes que de tot en fan una fórmula, que adeqüen sense problemes la realitat multiforme a un simple esquema preestablert, i per tant de qualsevol atribut en fan categoria. Perquè ens entenguem: Són dels que et diuen –I ara tancarem el cercle-. Son sobretot uns dil·letants, saben de tot i no saben de res, però tenen la capacitat de fer un poti poti dels atributs que volen per l’aire i aclaparar-los fàcilment en la seva persona. Si és necessari dotar-se de la cobdícia que vola per l’aire, ells la respiren talment el més preuat perfum. Si pel contrari, han de fer veure que són uns intel·lectuals, respiren l’intel·lecte -l’intel·lecte com a categoria- i ràpid escriuen un article que sembla escrit per un programa d’ordinador.

Són homes com el Basté, sempre saben què han de dir, i què han d’escriure, no per ser fidels al seu fluctuar interior–no tenen interior- sinó per continuar agradant a la seva carcassa exterior, reflectida per suposat en els seus fans. Són homes, per tant, de moral expansiva, s’apropien de qualsevol principi o eslògan moral no ja perquè considerin que dit eslògan s’adequa amb el seu endins- no tenen endins- sinó només perquè dit eslògan és el vestit que està de moda, i per suposat, perquè dit eslògan que està tan de moda és el que li proporcionarà més oients i a tuiter esclar més seguidors. Amb els tuits són com les dones amb les sabates, ja m’enteneu.

No albiren el seu interior fluctuant, no saben què és la contradicció, no hi ha moviment oscil·lant en la seva ànima. Són tolls d’aigua estancada, i d’igual manera que avui et defensen el procés independentista demà si fos un altre el pagador, o l’ eslògan de l’altaveu, defensarien l'unionisme o el priapisme de les polles. Me’ls conec i em fan llàstima. Escolten -per posar un exemple- una cançó dels rollings i et diuen que estan flipant, però en realitat no flipen amb la cançó en sí, flipen amb l’èxit que té la cançó, amb la fama reconeguda de la cançó; ells mateixos es veuen projectats en l’èxit de la cançó, en els èxits dels Rollings; i és en aquesta projecció del seu èxit en l'èxit dels Rollings que flipen i s’emocionen. Igual que amb la música amb tots els altres espais vitals. Son homes Basté.