Cinquanta ombres de Grey o de les lectores

Un dia vaig agafar les cinquanta ombres de Grey per la meitat i vaig començar a llegir. Hi havia una noia bufona i inexperta en les qüestions sexuals que firmava un contracte amb un tal Grey en el qual es disposaven les condicions de la seva relació tant sexual com amorosa per dir-ho així. No em va estranyar aleshores que les dones, tantíssimes dones se sentissin del tot reflectides amb el contingut de llibre. El desig per banda de les lectores de subscriure també un contracte: un clausulat que de la mateixa manera materialitzés llurs relacions volàtils. Imaginava les lectores àvides elles també de firmar un contracte amb la seva parella, les imaginava passant fulla amb l’anhel que la ficció del llibre convertís la seva pròpia realitat líquida volàtil i esmunyedissa en aigua gelada que poder sostenir amb les mans; anhel de poder retraure elles al seu nòvio l’incompliment de l’apartat z de l’article 148.

Què més voldrien les dones- no totes, per suposat- que fixar-nos en un contracte les condicions amoroses i carnals de les nostres relacions per tal de reprotxar-nos després l’incompliment del clausulat... Una clàusula que determinés quin dia de la setmana podem sortir amb els nostres amics, i que després sortíssim dos o tres dies en comptes del dia pactat i aleshores elles ens poguessin retreure el nostre flagrant incompliment; una clàusula que determinés quantes vegades cal follar i que encabat l’home no respongués amb la trempera esperada. Quants retrets ens podrien fer aleshores, si ja sense contracte, sense clausulat, els retrets són continus: retrets per incompliments no signats d’un contracte implícit que elles han donat per vàlid sense demanar-nos la nostra consideració.

I després veia en la noia bufona i inexperta de la novel·la un mirall de dues cares de dos tipus de dones o de lectores. Una cara del mirall: la lectora inexperta en qüestions sexuals que desitja un Grey que li ensenyi tota quanta porcada, i li doni de mastegots al cul tal com Grey fa amb la protagonista del llibre. L’altra cara del mirall: la lectora experta ja en sexe, que llegint el llibre devia dir-se -Però si aquest Grey és un carcamal: me’l dónessin a mi, em dónessin un caramelet com el Grey i el faria gaudir com mai aquesta noia del llibre el podrà fer gaudir-. I anava imaginant aquesta lectora presumptament experta passant pàgina i pàgina, i dient-li tanoca a la protagonista i sentint-se ella doncs molt superior a la mongeta que res sap del sexe.

Vaig acabar de llegir el llibre sencer, o el butlletí sencer -el primer volum, ja els altres no els vaig llegir- i per suposat no em va estranyar gens el seu èxit. En efecte: Els equilibristes del màrqueting que l’havien escrit sabien que a través de les pantuflades al cul, i un contracte ben redactat conqueririen el cor de les dones- o de les lectores-. Així és.