Caca de colom o del procés

No cal llegir diaris ni articles d’opinió per saber que el procés cap al no-res ha acabat en el no-res. Tot és molt més senzill. Només cal obrir el digital el Singular –el digital que més propaganda fa del procés- i fixar-te en els anuncis que hi ha en el marge dret de la pàgina. On abans s’anunciaven tota mena d’articles fets per propagar i treure un rèdit econòmic del procés- cadires indepes, fuets i formatges de la terra lliure, i un llarg ect...- avui només hi ha anuncis de Bankia, del Banc de Sabadell, anuncis de campaments d’estiu per a nenes i nenes i un anunci també de Catalunya radio. Els articles diguem-ne prucesistes han desaparegut per complet. Ni fuets, ni cadires, ni bambes, ni collarets, ni res de res.

També les tendes del procés que es varen escampar per la ciutat i els pobles d’aquesta nostra Catalunya comencen a baixar la tanca i estenen rebut de saldo i quitança. L’entusiasme indepe que duia a la gentada a comprar-se bambes amb l'estelada, diguem-ne que s’ha esmunyit, i inclús diria més, em sembla que aquesta gent tan simpàtica que amb una certa desvergonyia comprava articles indepes i els duia cofois a tota arreu, comencen ara a sentir una certa recança alhora de posar-se l’article en concret, com si consideressin que, extingit el fulgor general, ja no té sentit dur el clauer amb l’estelada. Diguem que abans sí que tenia un sentit dur el clauer indepe ja que l’esplendor del cos nacional l' il·luminava amb frenesí; però ara, ara que no hi ha esplendor, ara que el fulgor s’apaga, el procesista ja no sent aquella magnificència que enllumenava el seu clauer.

Sense anar gaire lluny, la tenda indepe que hi havia a l’Avinguda República Argentina és tancada com tancat és el procés. El no –res s’ha instaurat en els seus antany gloriosos prestatges i en ells només hi ha buidor i el polsim que dansa en un raig de llum. El rètol de la tenda -on per descomptat també hi brivalla neta i cristal·lina una senyera dibuixada- ha amuntegat tanta caca de colom- no és conya, els coloms s’hi cagaven- que els propietaris de la tenda han acabat traient el rètol també. La tenda procesita ignorava que no podia sinó davallar cap al no-res i en efecte avui és un no res a l’espera de noves i fugaces alegries.