Uma Thurman

Han sigut les feministes les que més han criticat els canvis de la Uma Thurman, que ara sembla s’han demostrat pur maquillatge. Han sigut elles les primeres a afirmar que l'Umma tenia un problema psiquiàtric; elles que sempre em venen amb la faula que el físic no té importància o directament el menyspreen i curiosament alaven la intel·ligència com allò de més preuat, sense adonar-se que la mateixa intel·ligència així com la boniquesa ens és donada des que naixem .

Em pregunto perquè vosaltres –feministes- us esglaieu tant amb la cirurgia estètica, per què la menyspreeu com si forçosament fos equivalència d’un problema psiquiàtric. No havíem quedat que no donàveu gens d'importància al físic? Per què doncs us esvereu amb els canvis operats a través de la cirurgia? Per què sou justament vosaltres les que més xerreu quan una amiga vostra es posa els pits? Què més ús dóna que una jove dugui els pits naturals o de silicona? Que no dieu que el físic no us importa? Perquè us ompliu la boca dient que els pits naturals són millors que els operats? Ni millors ni pitjors, tenint en compte que els pits no tenen cap importància per a vosaltres.

L’altre dia arran d’una notícia, les feministes deien que era vergonyós que un empresari demanés fotografies de les noies que contractava. I jo em pregunto. ¿Per què és vergonyós demanar fotos de les noies i no ho és demanar un test psicotècnic o d’intel·ligència? En el cas de les fotos, l’empresari rebutjarà les noies lletges, d'acord, però en el cas del test psicotècnic, rebutjarà a les que no siguin suficientment intel·ligents. ¿No són ambdós casos igualment comparables? ¿O és que qui té la sort de ser intel·ligent pot donar lliçons als altres i en canvi la dona bonica i sensual ha d’acotar el cap com si fos quelcom vergonyós? ¿Per què és més ètica la intel·ligència que l’estètica?

Després hi ha el raonament que les empreses no poden contractar només dones boniques perquè les lletges també tenen dret a treballar. Aquesta idea igualitària ens du a l’obsessió de la quota i aquesta mania de regular fins i tot a qui hem de contractar. Es comença per la quota i aquesta mena de gent ens acaba ordenant amb quina dona hem de cardar.

Els homes no perdem el seny, no ens tornem histèrics i comprenem perfectament que un home " assafato" hagi de ser musculós i atractiu. Algunes dones, en canvi, no comprenen que les hostesses hagin de mostrar llurs cames llargues. I no ho comprenen perquè l'enveja les corroeix, perquè en el fons se saben subjugades per l'obsessió d'ésser guapes, i això les porta a voler-se venjar d'aquesta obsessió tan íntima i femenina tot demanant que només se les valori per la seva intel·ligència. Els homes tampoc critiquem a un altre home que s’opera la polla per tenir-la més llarga, o el què sigui que aquest home s’operi. En canvi, vosaltres, feministes, dones presumptament alliberades, sou en el fons tan esclaves del vostre físic que quan veieu a la Uma Thurman amb la cara canviada, ja la voleu enviar al psiquiàtric.