Mutejar/Bloquejar a Tuiter

És cert que Tuiter es més agradable com més gent muteges i menys imputs d’imbecil·litats reps. També pots mutejar i un dia desmutejar per després tornar a mutejar. És un exercici saludable, inclús diria que és un exercici de supervivència tuitera. 

Les xarxes socials han ocasionat que la imbecil·litat de la gentada - la imbecil·litat que no és la meva, per bé que jo també soc imbecil, però sóc jo l' imbècil, i la meva imbecil·litat sempre la duc amb més lleugeresa-; deia que les xarxes socials han causat que visquem molt més abocats a la imbecil·litat dels altres. Els imputs d’imbecil·litat que cada dia rep el teu cervell són molt més nombrosos que no pas els imputs que rebies abans quan no hi havia xarxes socials i la idiotesa que havies de suportar era la de la gent de carn i ossos: el teu cap d’oficina i altres gansus mega-competents amb els que forçosament havies i has de tractar.

Imagino quina gran cosa seria mutejar al meu cap d’oficina, o a la meva tieta quan es posa pesada, inclús mutejar éssers estimats quan t’emprenyes amb ells o et donen consells paternalistes que en aquell precís moment no pots suportar. Recordo aquella peli tan divertida CLICK on el protagonista tenia un mando a distància i podia posar la pausa a la realitat. Per desgràcia a la vida real no pots mutejar així que almenys mutegem a Twitter, sentim-nos lliures a tuiter de mutejar a tot quant imbècil- encara que no ho sigui- ens incordi- o no- amb els seus exabruptes o les seves gracietes, o les seves protestes.

En el meu cas, sobretot mutejo als que més geni tuitero tenen. Són aquests amb la seva genialitat els que tenen la capacitat d’ofendre’m per bé que ofendre’m em sembla precisament una imbecil·litat de part meva. Mutejo un dia, i l'endemà torno a desmutejar i així vaig fent. Això amb els que tenen geni oceànic i són capaços doncs de molestar-me: amb els imbècils de soca-rel, amb els imbècils perennes, aquest estan silenciats ja de per vida i després em dic perquè encara els segueixo, però qui ho sap, potser no seguir-los els sabria greu i un té també en el cor un petit espai per a l’empatia.

De vegades també crec que podria ser molt més del hahahahahaha i dir sempre als altres els que volen escoltar, i no aquests exabruptes grollers i plens de falsa còlera que llenço i que ocasionen que mig tuiter em tingui bloquejat. Moltes vegades voldria fer un retuit d’algú i quan procedeixo al retuit me n’adono que em té bloquejat. Aleshores penso quants followers tindria si tots els que em bloquegen em seguissin gràcies a l’adopció d’una nova personalitat virtual que fos molt més cordial i oberta a la imbecil·litat dels altres.

Mutejar és quelcom necessari a tuiter, tal com suposo que és bloquejar, tot i que jo solament tinc bloquejat al psicòpata de l’Alejandro cao, i ahh sí... ara que ho recordo també vaig bloquejar a la Maria Vila, perquè és clar, veure una noia de bona fe subjugada per aquella secta de Drets - per cert què se n’ha fet de la secta?- em va entristir, però ara he tornat a estimar-la i l’he desbloquejat. I cosa curiosa: el sabatilles, el gansu infrapunk o directament antipunk de les Cup em va bloquejar i tanmateix el Xavier Trias, a qui vaig molestar quan va sortir tot allò dels seus diners a Suïssa, no m’ha bloquejat mai, i encara vam mantenir un debat obert, demostrant-me així una vegada més que un no és punk per la samarreta que du, sinó per la quantitat de diners que és capaç de tenir amagats en un compte opac estrangera. Així és

3 comentarios:

Daniel Daranas dijo...

Jo sóc més de no seguir la persona i, si m'esmenta dient gaire imbecil·litats, bloquejar-la.

De tota manera Twitter és massa vegades molt soroll per res.

Cal recordar que la notícia sobre el compte de Trias a UBS es va demostrar falsa. No hi havia compte. Malgrat que el diari El Mundo va publicar en portada el suposat número de compte. "Le recordamos a Trias su número de cuenta", va escriure un dels seus periodistes a Twitter. Lamentable.

Em vaig enfadar amb el diari i me'n vaig donar de baixa (de l'edició digital amb l'aplicació Orbyt) per aquest tema. Val a dir també que encara no fet efectiva la meva baixa i que, un cop passada una mica l'emprenyada, el continuo llegint, però ja sense pagar la quota mensual.

Noctas dijo...

Probablenment el Mundo la va espifiar i de fet ho deuria publicar sense estar-ne segur, però jo sí crec que el banc suis fa favorcillus molt d'agrair a certa mena de clients -:)

Daniel Daranas dijo...

Jo em crec Trias. D'altra banda, si la banca suïssa USB tant el protegís... com podria ser que hagués sortit un suposat número de compte en un suposat dossier policial? Si protegeixen, protegeixen a tots els efectes!