Reaccionar a Pujol Junior

Ja vaig dir que la comissió d’investigació només servia perquè els diputats omplissin la seva vanitat de diputats a còpia de fer preguntes aparentment incomodes i sobretot per afegir una partida més als pressupostos que per suposat paguem tots nosaltres.

El que no m’esperava és que la comissió servís fins a tal punt per veure tan ben retratats els infraintel·lectuals del nostre país, ridículs paràsits infraliteraris- enemics de la literatura- incapaços d’escriure sobre alguna cosa que no guardi una estreta relació amb Catalunya, infraescriptors que a més no els editaria ningú si prèviament la Generalitat no sortís al seu rescat a través de la subvenció que per suposat els ablaneix el cervell i la intel·ligència ja de per si escassa, subvenció que els ajuda a torna-se cada dia més prepotents, a creure que són ells els que tiren endavant el país amb les seves glorioses idees, idees que ells creuen inèdites, o extraordinàries (no passen de ser mediocres eslògans passats per aigua). No saben o sí que ho saben -però ho dissimulen- que en realitat són autèntics paràsits que sense els impostos de la gent que treballa no donarien ni per fregar les escales de la finca.

Fa vergonya constatar com alaven la intel·ligència de Pujol Junior, ells, els nostres infrapensadors, homes que en aparença es passen els dies tancats a l’habitació escrivint les seves infraidees imaginàries- creuen que són els nous Joyces del segle XXI- Fa vergonya que encara escoltin a un home que més o menys se’n surt bé a les preguntes de quatre diputats que ni saben preguntar ni tenen la gosadia i la intel·ligència de preguntar bé, i que l'endemà, ells, els nostres infraescriptots- enemics de la literatura- ja surtin per la tele –pública per suposat- a dir-nos -com si fos la gran descoberta del segle- que el Pujol Junior és molt intel·ligent, moolt, molt, dient-ho com si estiguessin obrint-nos els horitzons del nostre feble pensament de genteta assalariada. Quin fàstic, de veritat. 

Opinen i opinen sempre cobrant-nos sense demanar-nos permís i encara creuen que són ells que fan avançar el país: són així d'arrogants, així d'imbècils, així de potentats, així d'infraliteraris. Són els nous homes, la nova espècie, els nous vampirs, contra els que tot home amant de la literatura hauria de lluitar aferissadament