El Procés o de les nimietats de la cosa

Tots els que deien que el procés era un moviment de la gent, de baix cap a dalt, estaven equivocats i ho saben. En aquest bloc ho hem dit sempre. 

Ara que els mandataris –Erc i Ciu- estan interessats a suspendre temporalment les seves reivindicacions aparentment independentistes, les paradetes subvencionades que embrutaven els carrers quasi han desaparegut, inclús les banderes entren altra vegada a les cases i no veig ningú sortir de forma espontània a les places a reivindicar res.

Ara bé, quan el president consideri òptim que altra vegada es munti un aquelarre indepe, no us preocupeu, que ja les parades subvencionades tornaran a demanar firmes, els diaris també subvencionats cridaran la gent perquè vagin a les manis, les associacions –ja les podem tipipficar de governamentals -tals com l’Anc i Òmnium es posaran en marxa a repartir adhesius, i de nou semblarà que de forma espontània la gent surt al carrer a reivindicar la independència. No sé si en aquest cas la gentada serà de nou tan imbècil com per continuar pensant que tot ha sigut un moviment espontani o si per el contrari se’ls il·luminarà per fi la neurona i comprendran que sempre han sigut notes menors d’un mediocre compàs governamental.

D’altra banda, tenim el tema de les majories, que mira que n’era de senzill, mira que estava clar comprendre que el procés anava mancat de la deguda majoria necessària per trencar un estat. Estava clar - ho estava des que va començar el procés- que sense una quasi unanimitat, el moviment no podia sinó fracassar. Era evident que sense una majoria almenys del 70 per cent, ja podien aglomerar-se al carrer un milió de persones, ja podien anara fent vies, i concerts i altres patxangues, que les dites multituds no esquivaven el fet real que una molt més gran multitud es quedava a casa i no participava de la patxanga.

Tot això que ara sembla tan clar, ho vaig dir en aquest bloc multitud de vegades, però en fi, tampoc voldria ser pedant en això de recordar-vos quanta raó tinc sempre que us parlo d’aquestes nimietats de la cosa.