Sembla que la xusma viu en un estat de consternació considerable. L'estat s'ha reconegut com una empresa més i ha deixat clar que frega la suspensió de pagaments. La orfandat que suposa per la xusma aquesta novetat l'ha conduïda a tota mena de manifestacions. Per la xusma és una novetat descobrir que a l'estat no li cauen els diners del cel, i aquest fet ,per si mateix, turmenta a la xusma ja que aquesta creia tenir el confort físic i espiritual assegurat per l'estat., creia, doncs, tenir el seu destí garantitzat, i ara que se sent orfe, ara que l'estat li diu que ho sent molt però que no té diners per pagar el seu confort, la seva reacció, la reacció de la xusma és la de l'animal acorralat, és a dir, s'aglomera, com els animalons petits fan per defensar-se quan estan espantats.
La socialdemocràcia funciona quan l'estat està ben finançat per les empreses creadores de riquesa. Quan les empreses paguen els seus impostos i financen l'estat, la socialdemocràcia pot presumir d'ajudes i subvencions. Però en realitat les ajudes no les paga la socialdemocràcia sinó les empreses ferotges i dolentes que la mateixa socialdemocràcia critica. L'estat social menja d'aquest capitalisme salvatge per enriquir-se i després reparteix les engrunes a una xusma que creu que és aquest mateix estat qui se les dóna quan en realitat qui li està donant el seu confort son les empreses i la riquesa provinent d'una activitat econòmica agressiva i competitiva. La mateixa activitat econòmica i agressiva contra la qual la xusma es manifesta.
El què la xusma voldria per sobre de tot és un altre caudillo que la lligués de mans i peus i que determinés altra vegada els seu destí per així no sentir-se lliure i no haver de tenir por de la seva llibertat. Per això els caudillos sempre pugen quan hi ha crisi i per això és la xusma que es manifesta qui sempre alça als caudillos. Quan veiem la xusma manifestant-se i demanant llibertat en realitat el què volen és tot el contrari. Volen un estat ferm i dur que controli les seves vides i els doni de menjar, a canvi, és clar, de renunciar a una llibertat individual que tampoc els importa gaire perquè tampoc saben què significa.
No m'estranyaria gaire que si Espanya s'enfonsés en una crisi molt més greu que la que hi ha ara, i ens expulsessin d'Europa o Europa mateixa caigués en un precipici sense fons, tornés al poder un caudillo redemptor que assegurés amb tota mena d'argúcies i discursos populistes un destí confortable per la xusma. De moment el socialista francès Holland ha dit que si guanya gravarà les rentes de més d'un milió d'euros amb una quota tributària del 75%. Deu ens guardi que no hi hagi un caudillo que amb un discurs similar al de Holland torni a donar esperança i envalentoni a la xusma.
9 comentaris:
No solo la chusma vería con buenos ojos un Caudillo, visto lo visto. :)
Una cosa Apañó en relación a tu post de hoy que me ha parecido espléndido como casi todo lo que escribes: La meritocracia se la ha cargado la izquierda- dices- y es cierto. Quizás Franco no dió pié a esta vagabundería que hay hoy, però también Franco era un obstáculo para aquel que esforzándose y siendo meritoso se oponía a los dictámenes del caudillo. El caudillo favorecía el mérito y el esfuerzo- cierto- pero con la condición que no te metieras con él, con la condición que te rindieras a sus pies o que sin arrodillarte, no dijeras ni piu contra él...saludus
Es cierto lo que dices, Franco no dejaba que se metieran con él, pero eso SIEMPRE ha sido así, ya sea bajo una dictadura o al amparo de una "democracia".
¿Tú crees que Zapatero fue elegido en el congreso socialista por ser el mejor candidato? ¿por qué NADIE del PSOE osó cuestionar los errores de Zapatero mientras formaron parte de su gobierno? Muy fácil, pues como bien dijo el cínico de Alfonso Guerra: "el que se moviese no saldría en la foto", es decir, más le valía no decir ni pío si no quería verse relegado al ostracismo político.
Saludos.
sí Apañó ,pero me refería más al ciudadono. Tu ahora te puedes cagar en la izquierda y en todo lo que se menea, al igual que yo, y si kisieras lo podrías hacer con nombre y apellidos, al igual que yo, y ningún policía vendría nuestras casas. Pero en fin, en eso tenemos posturas diferenciadas, porqué tu piensas que esta democracia no la es y yo creo que sí la es....saludos
Potser exageres, però tens un fons de raó...
No crec que la xusma vulgui un caudillo, però sí que és cert que no saben el que volen... Bé, sí, volen tenir la panxa plena...
La demagògia contra els polítics és una trista conseqüència d'aquesta crisi.
Quan els indignats es posen a cridar allò de "no nos representen", estan demanant a crits un Caudillo, perquè si no ens representa els que hem escollit amb el nostre vot, ja em diràs qui ens representa, el primer que se'n va amb una tenda d'acampada a la Plaça Catalunya?
Pues no, Noctas, yo tampoco puedo ahora, teniendo una actividad profesional y ejerciendo en un feudo sociata, cagarme en to lo que se menea, menos aún opinar o decir lo que me dé la gana.
De hecho, ya me han boicoteado en varias ocasiones, desde diferentes organismos públicos, por desempeñar mi actividad en lengua española. No te miento.
¿Poner mi nombre y mis apellidos en muchas de las opiniones que solo oso exponer desde el anonimato? ¡Ni jarto vino!, pues sería mi ruina y la de mi familia.
Aunque no quieras reconocerlo, o en tu caso no lo vivas, existe una encubierta y sutil "ley del silencio" impuesta por el correccionismo político, al menos en el Baix Llobregat y en los círculos en los que yo me desenvuelvo. Te aseguro que el que se mueve, discrepa o se significa, tampoco sale en la foto.
¿Por qué crees que suelto toda mi bilis a través de un blog que salvaguarda mi anonimato?
Pues sí, Apañó, el lenguaje políticamente correcto, esto es, el lenguaje de la izquierda, nos tiene aprisionados. Llevas razón en esto...saludos
Tot sigui per no pensar, per eliminar la iniciativa individual i la llibertat de discrepar. Aquests elements desitgen algú que els alliberi de la responsabilitat pròpia. Molt trist.
Doncs això, el bloc d'un fatxa on venen a parlar fatxes.
Publicar un comentario en la entrada