La Xusma es diu Andreu

La xusma no és la gent pobre, ni els obrers, ni els treballadors, ni els incultes, ni aquells que mostren indiferència, ni tan sols els ganduls o els drogoaddictes. No pas és aquesta la xusma a la qual em referia divendres. La xusma inclou a tot aquell que es difumina sempre en allò col.lectiu per eludir qualsevol responsabilitat individual. La xusma és la gent que creuen que el seu destí l'ha de determinar forçosament un col.lectiu, unes sigles, de tal manera que enfora d'aquest col.lectiu - digues-li partit, digues-li assemblea, digues-li moviment, digues-li Catalunya- no son capaços d'emprendre cap tarea, i sent incapaços d'això creuen que sempre han de ser els altres els responsables del seu destí personal. La consciència d'un destí personal desapareix -si de cas va aparèixer algun dia- i solament saben nadar en la marea col.lectiva.

No dic que una persona que s'afilia a un partit polític o a una assemblea hagi de ser forçosament xusma, en absolut dic això, però si aquest individu s'ha difós en la col.lectivitat del seu partit o del seu moviment de tal forma que aquest partit o aquest moviment configura tota la seva carcassa espiritual, aleshores l'individu ha desaparegut i s'ha convertit en xusma.

Dono gràcies al cel que mai m'hagi sentit del tot identificat amb cap col.lectiu, amb cap moviment i que tota idea individual se'm faci ostentosa i vulgar quan una col.lectivitat l'assumeix com a eslògan. Dono gràcies al cel de ser un ésser musical i en absolut polític, doncs mai m'ha interessat la política, de debò, mai he sentit cap amor per un partit polític i encara menys per un polític.

En aquest sentit es per pixar un riu de diarrea, que pedants d'estar per casa, com aquest imbècil que es fa dir Andreu, em diguin que jo odio a Pujol.

Jo no he odiat mai a Pujol. Mai de la vida podria odiar Pujol, perquè Pujol sempre m'ha importat un bledo. Pujol, si de cas, em causa la indiferència que em causen els adoctrinadors i els polítics en general. I no dic això per elogiar-me a mi mateix sinó per deixar-li clar a l'Andreu que les seves teories psicoanalítiques sobre la meva persona estan del tot equivocades, com d'altra banda, sempre els passa a tots aquells que volen avaluar un individu a base de manual i quatre teories mal apreses sobre psicologia i demés, que sempre estan equivocats i no saben que quanta més ostentació creuen fer de la seva precària intel.ligència, més ridícul fan, els desviats.

Algú que, com aquest Andreu, et pregunta si has fet alguna cosa pel país, és xusma que no té cura, i no cal llegir ni una sola frase més d'un xusmós que així t'interpel.la. Si he fet alguna cosa pel páis? S'ha de ser pedant! Pregunta't primer què significa fer quelcom pel país, després pregunta't si, en virtut del significat que li has donat a aquesta expressió, tú has fet quelcom pel país -perquè algú que et qüestiona si has fet alguna cosa pel país, creu i ho creu fermament que pel fet d' haver anat ves a saber a quines manis, per ser xusma, al capdavall, ha fet miracles pel país- i un cop fet això, ves a donar lliçons als altres si encara et creus tan pedant com per pensar que el què has fet tú pel país et confereix el dret a preguntar als demés per aquesta qüestió tan indeterminada ¿Què has fet tu pel país Andreu? Endinsa't en tu mateix de forma sincera -si n'ets capaç- i digue'm si el què has fet pel país o si el què Pujol féu pel país -fixa't que la comparació és aquí més addient que mai- està per sobre del què qualsevol individu responsable fa cada dia quan es lleva, que no és un altre cosa que buscar-se el pa.