Per què ens creiem tan diferents?

Es ben cert el què diu Fa dos dies jo sobre la possible pasterada que vindria d'una imitació de Las Vegas en un país com Catalunya on cada dia hi ha més paràsits. Las creació de las Vegas allà al bell mig del desert - veieu la peli Bugsi- respon al mateix emblema emprenedor que caracteritza als Estats Units. Per això la ciutat dels casinos qualla perfectament bé en un país on l'home subvencionat és una espècie en extinció. Las Vegas viu en el mateix estat de permanent evolució i ebullició que caracteritza als Estats Units. Las Vegas funcionen perquè hi ha aquesta aigua que bull en el substrat del desert.

Però fora ben possible que EurolasVegas no funcionés en absolut en un país com Catalunya. Fóra possible que en aquest país on qualsevol imbècil amb ínfules literàries pot rebre una subvenció, allò que havia de ser un pròsper negoci acabés sent una pèrdua incalculable de diners. Perquè aquesta ebullició de l'aigua dels Estats Units és aquí aigua estancada i podrida i feta d'àtoms d'homes immòbils que només pensen en viure de la maumella pública. Fóra possible, doncs que un complex d'aquesta mena acabés sent un fracàs estrepitós, un Marina d'or a la catalana com bé diu fa dos dies jo avui al seu post.

Tot i això, prefereixo pensar que aquesta idea podria prosperar a Catalunya, i vull creure que EurolasVegas, a banda de poder funcionar bé com a negoci, podria inocular en l'esperit català aquelles ganes de prosperar que ens caracteritzava abans que el nacionalisme més amanerat -socialdemocràcia vestida de patriotisme descafeïnat que dóna de menjar als sectaris- ens afeblís i ens tornés un país de paràsits aprofitats que només saben viure del nom de Catalunya i de la llengua catalana.

Catalunya no és el què una colla de fanàtics disfressats d'intel.lectuals ens diuen què és. Catalunya és a les nostres mans i podem construir el que vulguem si en nosaltres ressucita la pistola espiritual i mort d'una vegada i per totes aquesta mentalitat provinciana de creure'ns superiors als altres., superiors fins al punt de creure que un espai de casinos no té cabuda en la textura moral de Catalunya ¿Aviam per què no hauria de tenir cabuda? ¿Per què forçosament hauria d'acabar sent una Marina d'or desnonada plena de quinquis i de ionquis? En què som tan diferents els catalans perquè no qualli una idea com EurlasVegas? A base de creure'ns diferents i especials ens hem acabat convertint en el què som: un país pobre i subdesarollat, un país que, de tantes subvencions, ha hagut de retallar per tot arreu per arribar a final de mes.

Un Eurloasvegas pot ser un Marina d'or plena de ionquis o el més gran complex de casinos d'Europa amb l'entrada gegantina de diners que això suposaria per Catalunya, per Espanya i pels inversors. Pot ser una cosa o l'altra i de nosaltres depèn. De nosaltres i de ningú més.