La pantomima de Guardiola amb el tema de la renovació. En realitat no hi ha tal pantomima i quan Guardiola dubta, dubta de veritat, i quan Guardiola diu que no sap si renovarà, realment no sap si renovarà. Guardiola és un individualista, va a la seva, i diu molt d'ell que en cap ocasió no s'hagi deixat engalipar per aquestes renovacions de deu anys que tant agraden als presidents per fer-se publicitat a sí mateixos i per subrogar-se també en la llum del geni.
Guardiola ha anat renovant any rere any, com si a cada renovació volgués mostrar la seva superioritat als qui se suposen que manen i paguen. Com si li volgués dir a la Sandra que l'èxit del Barça no té res a veure amb el seu mandat, sinó en el fet que ell és l'entrenador de l'equip. D'un equip que ho ha guanyat tot en part gràcies a ell.
D'un equip, però, que avui va segon a la lliga i que està a deu punts del Madrid. D'un equip, doncs, que ja no guanya com abans i sobre el qual comencen a haver-hi dubtes. Els mateixos dubtes que Guardiola es planteja a dia d'avui.
¡Aquesta és la llosa que pesa sobre Guardiola! Aquest és el dilema de Guardiola ¿Tinc prou equip per continuar guanyant títols? El meu talent pot seguir donant fruits? O ara li toca al Madrid?
Fins ara, cada vegada que Guardiola havia de renovar, tots sabíem que, amb els seus dubtes i la seva ambigüitat, només es feia de pregar. Només feia comèdia. Aleshores tots ho sabíem perquè el barça era líder indiscutible. Però ara no. Ara el dilema és ben real.
El dilema de no saber si continuar i arriscar-se així a començar a perdre i haver de marxar d'un barça derrotat, sabent, però, que a dia d'avui, té eines suficients perquè això no passi, o bé adoptar la perillosa i valenta decisió de marxar aquesta temporada com un geni, com un mite que ho ha guanyat tot, però amb la amarga sensació de deixar l'equip just quan el vaixell s'enfonsa.
Com sempre he vist en Guardiola a un moralista, crec més aviat, que signarà per un any més, provarà de guanyar la champions i si la cosa no rutlla i el Barça decau i el Madrid ens supera, aleshores deixarà el club i podrà vestir la seva marxa dient que ell és el problema del Barça. Podrà, doncs, marxar com un màrtir. Us deixo aficionats, perquè he estat molt gran, però ara ja faig nosa i us faig el favor de marxar. Ara toca que sigui un altre tan gran com jo qui agafi les regnes de l'equip. Es la postal perfecte per aquest gran entrenador.
1 comentaris:
Doncs amic Criteri, no vagis presumin't, que per casa teva poques coses més hi passen.
Publicar un comentario en la entrada