Manifestació Centres d'Internament

Els centres d'internament per a immigrants son una autèntica tifa jurídica. Incompleixen flagrantment la Constitució i tot i així segueixen existint. El descontrol que hi ha i llur opacitat es impropi d'un estat de dret i cal que siguin bombardejats d'immediat. Avui hi ha una manifestació en contra d'aquests centres, i així com una gran majoria de manifestacions no son més que pijades de quatre xavals ben alimentats, aquesta obté tot el meu recolzament.

Quan es crearen aquestes centres, una majoria corrompuda pels prejudicis més primaris i barroers els recolzaren amb llur cinisme i llur ignorància fonamental. Però els qui hem estudiat una mica i ens movem per impulsos una mica més endreçats que els de la xusma, sabíem -i ho continuem sabent amb seguretat- que el Tribunal Constitucional hauria d'haver prohibit aquests centres o exigir una modificació de la llei d'estrangeria i el Codi Penal. Perquè la privació de llibertat només és pot dictaminar quan algú ha comès una delicte.

Si el govern volia que els centres d'internament fossin legals, hauria d'haver modificat el codi penal i tipificar com a delicte l'estada irregular d'un immigrant en territori espanyol. Però com aquesta tipificació podia obtenir mala premsa, i una mena de crítica furibunda del progressisme -amb o sense raó- varen preferir fer una pirueta jurídica que no s'aguanta per enlloc. I els molt cretins varen permetre que una infracció administrativa  -l'estada irregular és una infracció administrativa com ho pot ser una infracció de trànsit- dugués com a sanció una privació de llibertat.

Els advocats enteníem que el Tribunal Constitucional posaria les coses al seu lloc, però en varem equivocar, perquè lluny de decretar la inconstitucionalitat de la llei d'estrangeria, l'alt Tribunal s'inventà una serie d'arguments demencials i obscurs per justificar que una infracció administrativa pogués dur aparellada una sanció que comportés una privació de llibertat. I així fins avui que aquests caus d'internament segueixen existint en un estat que pretén ser civil.litzat i de primer ordre.

Quan Berlusconi tipificà com a delicte l'estada irregular, molts fóren els qui el criticaren i li digueren de tot- jo el primer- però si bé Berlusconi fou un filldeputa, val a dir que fou un filldeputa lògic i raonable, un filldeputa que almenys deixà les coses clares. En qualsevol cas un filldeputa menys filldeputa que tots aquests sociates merdosos que el criticaven amb llurs arguments humanitaris alhora que aprovaven la xapussa jurídica d'aquí. Molt típic dels sociates.

Tants idiotes que durant el fenòmen migratori digueren tantes i tantes bajanades, totes equivocades, que si ens robaven la feina, que si acabarien amb la nostra cultura, tanta ignorància, tanta xusma pertot opinant sense cap consideració, sense saber res, mosquits que estaven aquí i allà, i un no tenia prou mans per esclafar-los a tots. Els pitjors de tots, aquells que d'una banda feien discursets sobre el bonisme de l'aliança de civil.litzacions i després aprovaven lleis com la d'estrangeria. Només desitjo que tots aquests desgraciats hagin de marxar d'Espanya i pateixin en carn pròpia tota la merda que ells llençaren sobre els qui un dia hagueren de venir a guanyar-se les garrofes.