Hi ha qui diu que la transició fóren els pares. Que tot plegat fou una enganyifa para dejarlo todo atado y bien atado. Com no podia ser d'una altra manera és l'iluminatis -tantes vegades descrit en aquest bloc- qui veu en la Constitució una continuïtat del franquisme i encara té la gosadia de dir que la democràcia a Espanya no existeix. A mi em dol i ho dic seriosament que el català iluminatis sigui tan bell i alhora tan idiota, semblant a un nen que li diu al seu pare que hi ha una nau espacial al cel i el pare ha de remarcar-li que és un avió, però tot i i axí el nen continua dient que és una nau espacial, cosa que en un minyó és magnífic, però en un adult no deixa de ser d'allò més ridícul.
El problema és sempre el mateix., encegar-se davant la tossuderia dels fets, confondre allò que un voldria que fos amb la realitat d'allò que és. El problema és que aquests iluminatis creuen que la Constitució hauria d'haver reconegut la independència de Catalunya o una cosa per l'estil, i encara avui celebren un referèndum i amb prou feines els vota la iaia de la cantonada. La Constitució fou aprovada per una gran majoria d'espanyols i per suposat de catalans, molt al contrari dels referèndums que els iluminatis celebren i als quals tenen la barra de donar-los legitimitat de victòria quan sempre han estat una derrota clamorosa.
La Constitució fou el millor acord que en aquell moment es podia arribar, tot i que si en comptes de Roca haguéssim enviat algú més capaç potser ara tindríem un concert fiscal semblant al del país Basc. Però qui envià Roca a ponderar la Constitució sinó els catalans? Qui confià en aquell imbècil sinó nosaltres, sinó el paterfamilies de Pujol? O és que també fóren els espanyols els culpables de que enviéssim aquell cínic a negociar el nostre futur? El problema és sempre el mateix. Ni fa trenta anys Catalunya volia la independència ni ara la vol i per aquest motiu ni fa trenta anys es va negociar aquest assumpte ni ara es negocia vist el que vota el català.
Espanya és un país democràtic com ho pot ser França o Alemanya, exactament igual, amb certs privilegis inadmissibles per uns polítics blindats, però votada i aprovada aquesta democràcia per una gran majoria de ciutadans. I aquesta és la realitat mal que els pesi a aquells que voldrien que tot hagués anat d'una altra manera. El que és inadmissible i una autèntica estafa -ells s'estafen- és que lluny de reconèixer la nostra naturalesa ambigua i desigual, culpin en tot moment de llurs fracassos, de llur ceguera crònica, als espanyols. Si un iluminatis vol que Catalunya sigui el que ell voldria que fos, té eines perfectament democràtiques al seu abast per assolir el propòsit. Ara bé, si fent ús d'aquestes eines, l'únic que obté són fracassos i clamoroses derrotes electorals, que no em vingui a culpar a la transició o a la constitució, perquè m'està demostrant que és com el nen que veu la nau espacial en comptes de l'avioneta.
Amb aquesta escassa visió de la realitat, amb aquest auto-engany permanent és impossible que siguem mai independents. Fins que el discurs no vagi més enllà de la teoria de la conspiració, del discurs propi d'acampat, i siguem tots una mica més realistes, no aconseguirem res. La gent té sentit comú, molt més senti comú que tota aquesta colla d'il.luminats., i si no arriba el dia que se sentin identificats amb un discurs seriós, que parteixi dels fets i no pas de les cròniques de Narnia, no recolzaran ni referèndums ni votaran la independència en unes eleccions oficials.
El problema és sempre el mateix., encegar-se davant la tossuderia dels fets, confondre allò que un voldria que fos amb la realitat d'allò que és. El problema és que aquests iluminatis creuen que la Constitució hauria d'haver reconegut la independència de Catalunya o una cosa per l'estil, i encara avui celebren un referèndum i amb prou feines els vota la iaia de la cantonada. La Constitució fou aprovada per una gran majoria d'espanyols i per suposat de catalans, molt al contrari dels referèndums que els iluminatis celebren i als quals tenen la barra de donar-los legitimitat de victòria quan sempre han estat una derrota clamorosa.
La Constitució fou el millor acord que en aquell moment es podia arribar, tot i que si en comptes de Roca haguéssim enviat algú més capaç potser ara tindríem un concert fiscal semblant al del país Basc. Però qui envià Roca a ponderar la Constitució sinó els catalans? Qui confià en aquell imbècil sinó nosaltres, sinó el paterfamilies de Pujol? O és que també fóren els espanyols els culpables de que enviéssim aquell cínic a negociar el nostre futur? El problema és sempre el mateix. Ni fa trenta anys Catalunya volia la independència ni ara la vol i per aquest motiu ni fa trenta anys es va negociar aquest assumpte ni ara es negocia vist el que vota el català.
Espanya és un país democràtic com ho pot ser França o Alemanya, exactament igual, amb certs privilegis inadmissibles per uns polítics blindats, però votada i aprovada aquesta democràcia per una gran majoria de ciutadans. I aquesta és la realitat mal que els pesi a aquells que voldrien que tot hagués anat d'una altra manera. El que és inadmissible i una autèntica estafa -ells s'estafen- és que lluny de reconèixer la nostra naturalesa ambigua i desigual, culpin en tot moment de llurs fracassos, de llur ceguera crònica, als espanyols. Si un iluminatis vol que Catalunya sigui el que ell voldria que fos, té eines perfectament democràtiques al seu abast per assolir el propòsit. Ara bé, si fent ús d'aquestes eines, l'únic que obté són fracassos i clamoroses derrotes electorals, que no em vingui a culpar a la transició o a la constitució, perquè m'està demostrant que és com el nen que veu la nau espacial en comptes de l'avioneta.
Amb aquesta escassa visió de la realitat, amb aquest auto-engany permanent és impossible que siguem mai independents. Fins que el discurs no vagi més enllà de la teoria de la conspiració, del discurs propi d'acampat, i siguem tots una mica més realistes, no aconseguirem res. La gent té sentit comú, molt més senti comú que tota aquesta colla d'il.luminats., i si no arriba el dia que se sentin identificats amb un discurs seriós, que parteixi dels fets i no pas de les cròniques de Narnia, no recolzaran ni referèndums ni votaran la independència en unes eleccions oficials.
1 comentaris:
Estic d'acord amb tu, la constitució, i en general el que es va fer durant la Transició fou el que es podia fer en aquell moment; n'hi ha massa que volen ara "reescriure" la història i sentim dir: "s'hauria d'haver fet d'altra manera" (i ells ho haurien fet millor, és clar).
Publicar un comentario en la entrada