El No d'Europa

El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg no ha estimat la demanda que Quim Torra i Jordi Cortada interposaren en contra la sentència del Tribunal Constitucional relativa a l'estatut d'autonomia. Aquests dos bells il.luminatis varen gastar diners i temps en interposar una demanda que ja d'entrada tots sabíem que no seria admesa ¿Què esperaven doncs? ¿Potser posar de manifest que això mateix ho podria haver fet la Generalitat o els partits catalanistes? ¿Donar una lliçó a aquelles entitats polítiques que, lluny d'esgotar totes les vies jurídiques contra la sentència, varen limitar-se a sortir al carrer amb Montilla al capdavant i portant com a bandera la comèdia més bananera?

En qualsevol cas, la inadmissió de la demanda i per tant la negativa del Tribunal Europeu d' examinar-ne el contingut, de no ser capaç ni tan sols d'admetre la demanda per llegir-la, posa de manifest que Europa no és la sortida a les ansies dels il.luminatis d'alliberar Catalunya de la presumpta subjugació espanyola. Ho dic perquè hi ha molt independentista que ha posat en Europa les seves vanes esperances, que ha cregut innocentment que una Europa que gestionés els nostres diners i la nostra política seria molt més eficient que aquesta Espanya que ens espolia.

Europa no és la solució als problemes polítics dels estats membres. Aquests problemes es resolen a casa i el Tribunal de Drets Humans és una patollada més. Una farsa ben farcida. Una manera com un altra de fer veure que els europeus volem garantir els drets humans als estat membres. I res no s'allunya més de la realitat. L'última vegada que a Europa es varen cometre crims contra els drets humans -guerra dels Balcans- varen ser els Estats Units els que vingueren a solventar el desfici mentre aquesta Europa tan benintencionada s'ho mirava de lluny. Després els Estats Units varen entregar els criminals al Tribunal Europeu i llurs magistrats varen treure pit tot jutjant els genocides. Però si no haguessin vingut els Estats Units, aquest Tribunal encara estaria esperant a jutjar algú.

Europa és una farsa quan parlem d'alguna cosa més que no siguin negocis i afany lucratiu. No es pot anar a un Tribunal d'aquesta mena a demanar justícia. Fas ridícul com el fem els catalans sempre que pretenem acusar els demés de la nostra covardia, de la nostra incapacitat per reconèixer que els principals culpables de la nostra ambigüitat som nosaltres.