Dos pel.lícules

Sabem que Clint Eastwod és un tio dur, ferreny, amb un historial delictiu prou solvent, sabem que va tenir una infància curta, tal i com li confessa a un dels seus companys de fuga, sabem que va anar saltant de presó en presó fins arribar a Alcatraz. Tot això ho sabem, però ignorem quin delicte va dur Clint a la presó. No sabem si és un assassí o un homicida, un violador o un pederasta, però malgrat no saber-ho, ens compenetrem amb ell i només volem que escapi d' Alcatraz. La nostra empatia amb ell és complerta i durant la peli patim perquè els guardes no descobreixin el seu plà. I tanmateix no sabem de què és culpable. Es cert que la pel.lícula s'encarrega de retratar l'alcaide de la presó com un home dolent, envejós, rancuniós i que això fa que ,per contrast, simpatitzem amb Eastwood. Però aquí l'interrogant segueix sent el mateix ¿de què és culpable Clint Eastwood? Tenint en compte que la pel.lícula està basada en una història real, podem deduir que si no se'ns informa del delicte que ha comès Eastwood, és perquè aquest deuria ser molt greu i no interessava manifestar-lo. També perquè calia assegurar la empatia de l'espectador amb el protagonista de la història. En aquest sentit, la pel.lícula, tot i que molt bona, és una estafa. Hi ha un engany de fons inadmissible en tant no se'ns dóna tota la informació.

El què li passa a Hillary Swan a la peli dolentota La víctima perfecta, és el què ens passaria a tots aquells que estimem amb cos i ànima la nostra parella. La Hillary acaba de tallar amb el seu novio després de vuit anys perquè aquest li fou infidel. Encara n'està enamorada d'ell i per això canvia totalment d'aires i lloga un pis on li passaran tot de coses misterioses, entre d'altres la coneixença d'un home amb qui creu tenir una nova afinitat. No obstant això, quan la Hillary es deixa endur per la libido i se'n va al llit amb l'home que ha conegut i aquest comença a despullar-la i després a acariciar el seu cos, ella se sent repentinament incòmode i li diu que no pot continuar, que no pot fer-ho, perquè encara recorda l'olor del seu ex-novio, perquè encara no s'ha esvaït l'unió atàvica que hi havia amb qui fou la seva parella durant vuit anys. Per això el sexe no és només una cosa corporal, sinó més aviat espiritual i comencem a gaudir vertaderament del sexe quan l'altre cos s'esfuma i esdevé una continuïtat de la nostra ànima.