Ovacions al rei i la "nacionceta"

Les ovacions al rei, l'esclat d'entusiasme dels diputats, posen en evidència que la classe política, el poder legislatiu i judicial, l'estat, per dir-ho més clar, no permetrà que quatre veus republicanes, vinculades en essència amb l'independentisme i el terrorisme basc, posin en dubte - el més remot dubte- la legitimitat de la casa real, de la monarquia, la base sobre la qual s'assenta i es legitima el poder, dit aquest, i expressat aquest, amb paraules majúscules.

Fou el d'ahir un acte de reafirmació de l'estat, i el més important, un acte de reafirmació assentat sobre la sinceritat i la honestedat. No semblava pas haver-hi un punt de mentida en el mateix acte de reafirmar-se, no semblava haver-hi hipocresia en aquells aplaudiments sostingutssss.

Al poder l'interessa amb desmesura que tinguem un rei com a pare suprem, creu intel.ligentment que aquesta simbologia antiquíssima l'assenta encara més i impossibilita d'una vegada i per totes qualsevol intent de canvi. Al poder l'interessa perpetuar-se, assentar-se en un status quo que no pateixi cap revolt arriscat. I què millor que la monarquia per conferir-se aquesta aurea magnànima i alhora immòbil, perenne, sostingudaaaaa. El poder té molt clar que un simple Urdangarin no el farà trontollar en absolut. Inclús sap que a través d'una manipulació informativa facílíssima en sortirà encara més reforçat i encara el poble l'adorarà amb més frenesí. Tenim monarquia per molt de temps.

I així com amb la monarquia, tenim amb Catalunya un colla de gent que vol que trontolli l'estat, i ho vol apassionadament, però no arriben ni tan sols a fer-lo dubtar, a fer que es pregunti a ell mateix sobre la seva mateixa legitimitat. Per no fer, l'estat no fa que en la seva seu es permeti parlar en català. Després ens estranyem, i ens estranyem com a tietes espantades, que el tribunal constitucional ens negui la condició de nació. Però com voleu que la nació d'Espanya, amb tota llur grandesa, amb tota llur esplendor i anys de glòria, una nació que ahir s'aplaudia cofoia a si mateixa, es reafirmava sostingudamenttttt a si mateixa, permeti que hi hagi una altra "nacionceta" al seu ventre? No hi ha nació sense estat.