Les Emancipades

Ahir varen fer Thelma i Luise. Quina llàstima em va fer la pobra Gene Davis quan es deixa convèncer per el masclot de la Susan Sarandon i amb ella marxa a fer-se l'emancipada. Cert que el marit de la Gene Davis és un filldeputa però hi ha sol.lucions millors que escapar-se de casa amb una dona tan equivocada. La Sarandon és la típica donota que tan agrada a les feministes, aquella dona que creu haver-se emancipat i que en realitat està tan sola que en comptes de renegar de la seva soledat es dedica a renegar dels homes. Necessita una polla urgentment i com no és capaç de reconèixer-ho acaba adoptant aquell somriure de desgraciada, duent també la desgràcia a tota dona que es creu les seves funestes teories. Només cal veure la peli per saber com acaben les dones que fugen de casa amb les Sarandons de torn. És marxar de casa amb la mona de la Susan i a la Davis li comencen a passar tot de desgràcies. Ja la primera nit comença a calentar polles, la pobra, i quan es veu amenaçada per un macarra del bar, ve la Susan i Pum li pega un tret. Aquestes pistoleres que habiten el planeta haurien d'estar convenientment tancades en una presó de màxima seguretat. Corrompen les dones de bé i es prenen la justícia per la seva banda. Son aquestes les dones que després es deixen encular per qualsevol xulo piscines i encabat el denuncien per haver-les foradat el cul. Es lamentable la seva pretensió d'ésser dones alliberades i com alhora necessiten l'enculada per sentir-se vives. Molt més encertades son les dones de la serie de Sexo en Nueva york, totes desitjoses de menjar polla i d'establir-ne amb ella una relació de carinyo, d'ésser estimades per nosaltres, tothora xerrant sobre les nostres peripècies, centrades elles en tot el que ens concerneix i atemorides per si no agraden al mascle. Les seves vides giren entorn nostre, però atenen amb sinceritat llur naturalesa. I si per casualitat parlen d'emancipació ho fan per mofar-se d'elles mateixes i del concepte d'emancipació en sí, esclar. La dona necessita de l'home així com l'home necessita de la dona i fer-se l'emancipat i l'autosuficient només et du al suïcidi físic o espiritual. Un home sol, sense dona que el cuidi i li faci un fricandó de tan en tan, és un home que acaba boig, però boig de psiquiàtric, i ja el veus inventant-se amors metafísics que no el duen enlloc més que a la bogeria. Amors per la pàtria, per exemple, o alguna altra bajanada. I una dona sola i que es creu autosuficient és aquella que et xucla la polla i després es fa l'ofesa i encara et pega un tret. Compte, doncs, amb les Sarandons de torn!