Veritats inofensives.

L'altre dia, a raó de la mort del Leonard Cohen, vaig tenir una discussió amb unes companyes de feina només perquè vaig dir que encara estava esperant que morís unA LeonardA Cohen, en el sentit que els homes en general tenen més talent artístic que les dones, la qual cosa és una obvietat i a més són faves comptades: només cal comptar els grans artistes homes i les poques quasi inexistents genis artistes dones i encabat fer la regla de tres per saber que en efecte les dones més aviat van faltades de talent artístic, així com també, filosòfic, que és el que vaig dir després a les meves companyes, en un crescendo que, de sobte, em sortí de dins, com sempre em passa: començo i no tinc aturador, però sense mala llet, més aviat amb un posat bromístic que no obstant crea de vegades un ambient certament enrabiat entorn les meves col.legues, amb les quals, d'altra banda, acostumo a dur-me d'allò més bé.

El que em sobta és que s'emprenyin quan els diu unes veritats tan inofensives a la cara i que s'ofenguin amb tantíssima facilitat; aquesta facilitat amb què s'ofenen per una cosa que almenys en aquest cas és claríssima. Van acabar dient-me que aquest argument meu posava de manifest que jo em sentia superior a les dones, cosa que és vertadera i falsa a la vegada; vertadera perquè jo em sento superior a totes les dones però també a tots els homes, més que res, per una raó òbvia de supervivència del meu jo; i falsa perquè en tot cas em podria sentir superior si fos jo l'artista geni i tingués al davant tot un seguit de dones artistes sense cap talent, d'aquestes que en trobes per totes bandes, que fos jo el Goya i elles les Frides calo, però en el meu cas ¿com em podria sentir jo superior partint d'un argument generalista que en res les afecta a elles i en res m'afecta a mi en tant ni elles ni jo som artistes?

Encabat, esclar, les meves companyes van treure l'excusa de sempre, l'excusa de l'opressió, una excusa que fins a cert punt podria servir per als segles anteriors al vint però en absolut pel segle vint i ja no diguem pel segle present en què els homes continuen sent immensament superiors pel que fa a la creació artística a les dones. I no passa res, no comprenc a què ve tanta indignació per una diferència que ves a saber d'on ve, però que lluny de posar de manifest que l'home és superior a la dona, posa de manifest que l'home és superior a la dona en la creació artística, només en això i bé en altres coses també, però en absolut significa que siguem superiors en essència, ja que les dones segurament són superiors a nosaltres en d'altres disciplines, per exemple, en la disciplina de cuidar a l'altre, que per això hi ha tanta infermera.

M'hauria agradat que en comptes d'ofendre's per tan poca cosa, les meves companyes m'haguessin ridiculitzat a mi i als homes en general, perquè mira que en tenim de motius per sentir-nos ridículs, i que haguéssim acabat tots rient-nos en comptes d'aquesta ràbia que inundà la oficina. Però les feministes ja ho tenen això, estan tan equivocadament orgulloses de ser dones que quan intentes dirimir amb elles sobre aquesta temàtica no poden si no deixar-se endur pels seus fanàtics prejudicis i esclar al final et demanen que callis. Calla, calla. Perquè aquest és el seu últim i definitiu eslògan. Que callis!

Donald Trump.

Trump ha demonitzat la immigració per guanyar les eleccions dels Estats Units. Tots els populistes fan el mateix: creen un enemic dèbil i indefens i el culpabilitzen de bona part del mals del país. La promesa de Trump de deportar als immigrants il·legals és evident que segurament no la complirà sobretot per l'alt cost econòmic que suposaria per l'administració du a terme aquest malèfic projecte. Això no obstant, el problema no és que Trump digui en campanya el que és evident que no gosarà fer a la pràctica, el més perillós és que eslògans proclamats amb una claredat rotunda, missatges com ara deportar a 2 milions d'immigrants il·legals en un any, hagin sigut tan ben rebuts per la majoria d'americans que l'han votat.

Els eslògans antiimmigració finalment no es duran a la pràctica i es quedaran solament en declaracions d'intencions per exaltar els ànims dels ressentits, però el sol fet de proclamar la idea de les deportacions massives i que els americans ja comencin a normalitzar-la –la idea, dic- o a interioritzar la possibilitat d'aquesta pràctica; aquesta permissivitat amb els dits eslògans implica un perill gravíssim, potser no és un perill recent, però cada vegada aquests missatges aniran a més, i no només a Amèrica sinó també a Europa.

Hitler no va deportar els jueus l'endemà d'arribar al poder. Hitler primer féu una propaganda encaminada a difondre l'odi als jueus per tal que després, quan arribés la deportació massiva, els alemanys ja haguessin normalitzat el missatge i per tant veiessin natural aquestes deportacions i inclús molts d'ells les defensessin. No dic que Trump sigui Hitler -no tenen res a veure- però la idea de la deportació massiva utilitzada per Trump de forma expressa per tal de guanyar-se els electors és el primer pas perquè en uns anys la idea es converteixi en una realitat.

I no és que a Europa o a Espanya siguem exemple de res: la nostra legislació en matèria d'estrangeria tipifica com a motiu d'expulsió l'estança sense un permís de residència; però almenys encara som curosos amb el llenguatge i aquesta cura permet que la llei no es dugui a la pràctica de manera radical i que molts immigrants irregulars no siguin deportats quan de fet la llei diu que haurien de deportar-se. Vull dir que la mateixa hipocresia europea, el fet que la llei expressi una cosa però a l'hora de la veritat se'n faci una de distinta, el fet que almenys de moment cap partit a Espanya hagi verbalitzat la necessitat que la llei d'estrangeria s'acompleixi de forma estricta i sense escrúpols, és també el que evita les deportacions massives.

La falta de complexos en el llenguatge és el primer pas perquè el mal s'imposi. Si tu comences a dir que deportaràs a milions d'immigrants i aquest missatge és nuclear en el teu discurs, acostumes a la gent a pensar que en efecte aquestes deportacions són necessàries, tal vegada qui ho diu no és un partit residual que no vota ningú sinó el mateix govern, el mateix president del govern del país més poderós del món, t'ho diu el mateix estat, altaveu de la moral del poble. Si l'estat, que és qui estableix allò que és bo i allò que és dolent, comença a manifestar que deportar és bo, aleshores més aviat que tard començarem a deportar en massa. I la gent ho veurà com a quelcom natural. Aquest és el perill de Trump.