Ocupar el Parc de la Ciutadella

Es veu que una possibilitat quan no se celebri el referèndum és que els dirigents s'atrinxerin al parlament a la vegada que les entitats sobiranistes munten una ocupació en el parc de la ciutadella. Una mena de 15 M independentista.

El final de la promesa del "referèndum o referèndum" seria doncs una mera ocupació de carrer, un caos contingut, una agitació folklòrica en un parc, amb paradetes temàtiques, castells, ball de sardanes i salsitxes a la brasa. Aquesta parafernàlia serviria perquè els processistes estiguessin contents, i per tant, aquest singular port aventura al parc de la ciutadella, seria suficient per allargar el procés amb noves i falses promeses.

Es diu que els polítics romandrien al parlament uns dies, cosa que no els aniria pas malament per aparentar que lluiten aferrissadament per la causa; sortirien del parlament i serien lloats per la gentada, i esclar també pujarien a alguna atracció del parc i, en fi, farien comèdia uns dies, això sí, sense firmar cap paperot que pogués dur-los a la presó. Cal tenir molt en compte això: el parc temàtic seria un camuflatge folklòric que estalviaria als dirigents signar res que pogués tenir vinculació jurídica; el parc temàtic seria una trinxera on amagar la covardia de no signar res que els pogués suposar possibilitats reals d'entrar a presó. De fons, per tant, cap avanç jurídic en la consecució de la independència.

No és dolenta la idea del parc, si més no, per sortir del pas de cara al seu públic, sempre disposat d'altra banda a ser enganyat i a autoenganyar-se ell mateix amb una facilitat encomiable.

-Jo ho faria tot per Catalunya, ho faria tot.
-Tu no faries res, tros de comediant.

De cap manera ens hem de deixar impressionar per aquesta possibilitat de Port Aventura independentista. És important recordar que la persistència en una rebel·lió guarda una proporció directa amb el grau d'opressió, i en aquest assumpte, l'espècimen processista és molt d'anar a esquiar a la casa dels papàs a la Cerdanya. Vull dir, l'opressió no dóna per gaire més que per uns dies de canutos i tendeta de campanya. Molta xerrameca, però a l'hora de la veritat els processistes viuen com a reis, l'opressió òbviament és falsa, només volen passar-s'ho bé, ganes de festeta, ganes de muntanya russa en realitat, una estança el cap de setmana al parc de la ciutadella mentre es diuen entre ells quant s'han sacrificat ¡ens hem sacrificat molt! Sobretot que no falti el sacrifici i aquest gran esforç que fem per Catalunya.

Una patotxada de referèndum.

Aquest referèndum és una estafa. És una estafa el referèndum i és mentida que el PDeCAT cregui ni per un moment en el seu fals projecte de ruptura unilateral. Tot en el PDeCAT és autonomisme, tot el seu projecte polític consisteix a salvar-se com a partit polític utilitzant un referèndum com esquer, o la independència com a esquer, però en veritat, el PDeCAT pensa i actua en clau purament autonomista.

Escoltar als seus membres així ho corrobora. Veure com actuen així ho corrobora. Ahir mateix Campuzano deia que era una gran notícia la sentència d'Estrasburg sobre Atutxa perquè en uns anys també tombarien la sentència de l'estat espanyol que ha inhabilitat Homs. La mateixa Joana Ortega, la que farolejà el seu currículum oficial, demana que executin immediatament la sentència d'inhabilitació per tenir temps de presentar-se a les municipals del 2019. El Tremosa, tan independentista ell, en un tuit deia el següent "Si el 2019 Ada Colau i els comuns encara bloquegen Catalunya només hi ha una opció: juntspelsí a Barcelona ciutat i recuperar la capital"

Tot és autonomisme en el PDeCAT. La seva vocació independentista és només un postureig en realitat, una farsa total en realitat. Vosaltres creieu que si volguessin fer un referèndum creïble a instàncies internacionals (un referèndum, els resultats del qual tinguessin voluntat d'implementar-los) l'anunciarien amb menys de quatre mesos d'antelació? I dic anunciar, perquè encara no l'han convocat. Com poden pretendre que instàncies internacionals avalin tal patotxada? La mateixa comissió de Venècia a la qual varen recórrer, diu, entre altres coses, que entre la convocatòria i celebració d'un referèndum ha d'haver-hi almenys un termini d'un any, i aquesta gent ens el volen engatusar en tres mesos, i ni tan sols això, perquè encara no està ni convocat.

És increïble que encara hi hagi qui creu en aquest procés, increïble perquè tot està fet i calculat perquè resulti una broma. La intenció del PDeCAT no és celebrar cap referèndum, per l'amor de Déu, això es veu a milles de distància, la intenció del PDeCAT és dir que faran un referèndum, treure pit i adoptar una aptitud falsament colpista que com a molt els suposi inhabilitacions de curta volada, i tot això per acontentar la Cup (uns altres farsants, tot sigui dit) i no haver d'avançar unes eleccions que serien un desastre pel partit. Aquest és el panorama. No hi haurà referèndum. No hi haurà res de res. Hi haurà, això sí, discursos de Guardiola i tot quan personatge folklòric, però cap voluntat real, ni de bon tros, de conduir aquest país a una ruptura amb l'estat espanyol.