Cercle viciós

L'altre dia a Correus hi havia un sol empleat i l'oficina estava ben plena. Un sol funcionari que no donava l'abast, i ja es veia que per ser atès caldria esperar una hora pel cap baix. Un senyor dels que esperava, un senyor ben plantat d'uns cinquanta anys, mostrava la seva indignació en veu alta i va acabar professant que allò era culpa de l' estat espanyol que se'ns pixava a la cara.

Jo no sé si l'estat espanyol és responsable que en una oficina de correus, d'altra banda situada en el centre de Barcelona, només hi hagués un sol empleat, de veritat que no ho sé, em costa creure que la causa d'aquesta manca de personal en una oficina de correus sigui una particular venjança de l'estat espanyol, una particular venjança consistent en anar dinamitant els serveis públics d'aquest país; i de veritat que m'agradaria saber-ho, m'agradaria saber del cert si hi ha una mà endins l'estat que pren aquestes decisions a través d'una estratègia planificada. Però curiosament ahir vaig treure una cita d'estrangeria en una oficina de Madrid a través de la web del ministeri i no em va costar gens, la vaig treure a la primera. En canvi, a Barcelona, aconseguir una cita prèvia des de la mateixa web del ministeri en una oficina d'estrangeria de Barcelona, és un tràmit quasi impossible: només els advocats sabem que les cites es poden aconseguir els dimecres i a una hora determinada i només estan publicades durant vint minuts.

¿Està el govern espanyol interessat a carregar-se els serveis públics catalans que depenen de l'estat espanyol? Podria ser. Sense anar gaire lluny el mateix exdirector de l'oficina antifrau de Catalunya li deia al ministre de l'Interior que s'havien carregat la sanitat catalana i no em va semblar q¡ue el ministre contradigués aquesta observació. Bé podria ser que la tàctica del govern espanyol per deprimir els ànims colpistes d'aquests cínics que tenim al govern de la Generalitat, fos precisament posar un sol empleat en una oficina de correus cèntrica de Barcelona, i així amb tots els altres serveis; bé podria ser que, per contraatacar els ànims independentistes d'una colla de tarats que no tenen ni un 50% dels vots, i encara van avall i avall cada dia que passa, l'estat espanyol adoptés un procedir venjatiu igual de miserable, sinó més.

Un procedir, però, que de ser cert no serviria tampoc per dinamitar els ànims d'uns polítics catalans que justament viuen d'aquesta confrontació, uns polítics als que per descomptat se'ls en refot que l'estat espanyol pugui estar actuant d'aquesta manera, els importa ben poc que tu, pobre desgraciat, t'hagis d'esperar més d'una hora per rebre un paquet de correus. Un procedir de l'estat que els serveix per donar més credibilitat a les seves performance i que cada dia més gent es pregunti -tal com es preguntava el senyor de l'oficina de correus- si no és que l'estat espanyol se'ns pixa a la cara. Aquest cercle viciós en què un dispara i l'altre dispara també, i en aquest encreuament de bales, un no sap qui cony l'ha matat.

Prostitució al carrer.

Sovint vaig amb moto a l'aeroport a buscar a la meva dona quan surt de treballar. Fa uns anys sorties de Barcelona i abans d'arribar al prat de Llobregat ja podies veure les putes a l'andana de l'autovia, assegudes a les seves cadires de plàstic, de vegades al dessota d'un para-sol. Ara, en canvi, no en veus ni una. No és que hagin marxat, o que la prostitució hagi disminuït (els pisos estan plens de putes amuntegades) és que també s'han vist obligades a amagar-se en carrerons i glorietes apartades de la visió general.

Cada vegada ens repugna més la misèria dels altres i per això la prohibim i la multem i l'obliguem a amagar-se en carrerons obscurs, al lluny de la dolça visió de la nostra fingida realitat idíl·lica. Cada vegada som més pusil·lànimes i ens refugiem en la defensa de causes distants per no haver d'afrontar la pobresa que tenim a casa. A la vegada que aparentem solidaritzar-nos amb els refugiats convidant-los a venir a casa nostra, fem fora les putes de les carreteres principals i les obliguem a amagar-se, les tanquem en un prostíbul, on sigui per no ensopegar amb la grisa estètica de la misèria.Les apartem de la visió dels nens perquè considerem que els podria afectar veure una puta. Els nens marquen la pauta del nostre puritanisme. Amaguem les putes de la visió dels nens perquè en realitat, en la seva vessant estètica, les considerem unes rates repugnants. El nen no pot veure les rates perquè en podria sortir afectat.

Encara recordo quan teníem vint anys i amb els amics fèiem la ronda pel camp del Barça, amb tot aquell reguitzell de putots que no sabies si eren dones o homes, tota aquella fauna exquisida al bell mig de la ciutat. Ara seria impossible una cosa així. Hem agafat els travestis i hem fet campanya per la seva inclusió a la societat, però en realitat hem fet campanya per la seva exclusió de la societat.

Els travestis, en la seva majoria, continuen prostituint-se igual que abans, però ara ho han de fer d'amagat, ja que de nou hem prohibit que es mostrin al carrer oferint els seus serveis. I ho hem prohibit perquè és lleig, perquè és pobre, perquè ens sembla grotesc, perquè no pot ser que en el sorral les rodalies del camp nou s'omplin cada nit d'aquests infames personatges. Això sí, ens hem preocupat de donar-los un dia oficial perquè puguin recrear tot el seu ànim exhibicionista, perquè creguin que cada dia tenen més llibertat quan el cert és que abans podien anar al camp nou a exhibir-se i guanyar-se el pa i ara ho tenen completament prohibit.

No hi ha més llibertat, hi ha molta més hipocresia. Prohibim la pobresa perquè cada vegada la suportem menys als nostres ulls. Després fem veure que la tolerem molt més que abans, però aquesta tolerància sempre la promovem amb els negrets que surten a la tele o pobres que queden lluny del nostre espai físic, lluny de la nostra visió panoràmica. Amb ells sí que podem recrear-nos a base d'eslògans de tota mena, però les putes miserables, aquestes caldrà que s'amaguin en espais recòndits perquè malbaraten la bellesa del paisatge. Les putes miserables, dic, les velles i desdentades putes del raval, perquè si les putes són ben joves i de luxe i es passegen de bracet d'un home vell per una platja de formentera, aleshores no hi ha cap nen que en surti traumatitzat.