Ens va bé Quico Homs

Ens va bé Quico Homs. Convergència acostumava a tenir al seu davant cínics ben instruïts que sabien mentir bastant bé, però aquest Quico, aquest pobre home, més curt que una cua de conill, aquest home ens facilita les coses als que sempre hem dit que el procés és mentida i només condueix al no-res.

Ara que semblava que Convergència havia tornat a enganyar a la catalanada amb aquesta cosa de la RUI, apareix Homs i ens explica amb claríssima precisió què és en essència Convergència, ens ho diu a la seva manera, esclar, a la manera del ximplet Homs, però queda ben clara quina és la vertadera intenció d'aquest partit: el no-res, l'allargament ad infinitum de l'independentisme, el pacte amb les forces polítiques estatals, per descomptat, mentre aquest allargament es cronifica; i el Quico ens ho explica amb totes les vocals, una cosa inaudita a Convergència, sempre dotada de personatges que sabien amagar aquesta mena de tacticismes i de cara enfora deien una cosa i encabat al despatx en firmaven una de ben distinta.

El Quico no veu futur en una RUI perquè, tal com diu ell, alguns dels que van formar part del 9N ja seran jutjats. Quico Homs és el resum exacte de Convergència. Una querella, una sola querella de no res per una consulta de costellada, i ja els tenim ben domesticats, reticents del tot a fer una RUI. No sé si Quico Homs s'ha adonat que la independència va d'això precisament. De ser jutjat o empresonat i d'estar disposat a pagar aquest preu. El Quico no vol fer una RUI perquè serà jutjat pel 9N. Aleshores ¿què serà capaç de fer si arriba el moment de desobeir de veritat? ¿Què serà capaç de fer aquest home si per un judici de no res ja no gosa fer una RUI?

Convergència ens ha regalat aquest ximplet per escenificar -per si no n'hi havia prou- la verdadera cara del partit. D'una banda, la noia aquesta que sembla que ara és cara visible a Convergència, aquesta tal Marta Pascal, aparenta apostar per una RUI, i després surt el Quico, el nostre estimat Quico, i ja no és que només la contradigui, sinó que deixa en evidencia el frau, el frau que és Convergència. No podem fer una RUI perquè escolteu, escolteu, alguns de nosaltres ja serem jutjats! ¿Són aquests, de debò, els valents que volen enfrontar-se a l'estat espanyol? 

Tornarem a pactar

A Catalunya governa l'independentisme polític amb majoria al parlament. És del tot natural que la seva representació al Congreso estigui dotada d'un grup parlamentari propi tant pel que fa a Convergència com pel que fa a esquerra republicana. Catalunya és un país amb un pes econòmic i social molt fort al conjunt d'Espanya, i de cap manera s'ha de permetre aquesta exclusió del discurs independentista tan volguda per una determinada forma de fer política espanyola. Al contrari, la política independentista cal emparar-la des d'una absoluta inclusió. L'independentisme polític català ha de poder viure en plena normalitat dins les institucions públiques espanyoles, l'estat espanyol no pot ser un pati de col·legi en què tot el dia ens estiguem barallant per la pilota, cal que les ideologies polítiques, siguin les que siguin, puguin pactar amb plena normalitat segons quins assumptes que afecten el conjunt de l'estat espanyol, i encara més si ens referim a la ideologia independentista, majoritària a Catalunya, almenys en diputats.

Catalunya és la regió més important d'Espanya juntament amb la comunitat de Madrid. Al Congreso ha d'estar representada com es mereix, i el fet que aquesta representació tingui una inspiració independentista, no pot ser un obstacle per no poder fer pactes i ja no diguem per no facilitar la creació d'un grup parlamentari. Hem de legitimar l'independentisme, inserir-lo en la normalitat institucional i democràtica, pactar amb ell, cronificar-lo, normalitzar-lo, aquests pactes hi seran més d'hora que tard, per bé que ara tothom s'escandalitza per un pacte de no res. Tindrem pactes en un futur perquè l'independentisme no és cosa de quatre dies, i Catalunya no és el poblet del costat, i bé caldrà que ens entenem malgrat que en el fons, desdibuixat, hi hagi aquest desig funest de marxar. Tal com l'estat va saber pactar amb el nacionalisme haurà de saber pactar amb els partits independentistes. Els independentistes saben dues coses bàsiques: que el seu objectiu és fals i només imaginari; i sobretot, que amb Espanya es viu millor que contra Espanya. Tornarem a pactar, l'independentisme es cronificarà, serà una anècdota més en el tarannà de la vida pública espanyola. Quan abans ho veiem millor.