No votar el dia 1-O

Emmanillar a alts càrrecs de la Generalitat no té per objecte preveure una possible fuga o un possible acte violent del detingut, sinó humiliar-lo, i ja de pas humiliar a tots aquells que han votat a juntspelsí. És inadmissible que en un estat de dret, en comptes d'imperar el principi de legalitat i el principi de proporcionalitat, imperi justament la política, en aquest cas la política de la humiliació, de la intimidació, com si els detinguts, en el present cas, fossin uns delinqüent violents i perillosos. Els mateixos que s'han omplert la boca parlant-los del principi de legalitat el quebranten ara sense el menor escrúpol situant la política per sobre de l'aplicació rigorosa de la llei. Jutges, fiscals, i en el fons,dirigint l'orquestra, òbviament el partit popular.

És aquesta deshumanització de tot un moviment independentista que agrupa tant al radical d'Arran que cerca el vandalisme, com a la senyora de mitjana edat pacient i amable que fa cua a la peixateria del seu barri. És tractar de radicals a tots aquells que tenen unes idees diferents. És tractar-los de bojos, és dir-los que estan als afores de la raó. Ahir mateix el Basté li preguntava a la Dolors Montserrat què es feia amb les persones que pensaven una altra cosa i la ministra contestava literalment "se'ls fa entrar en raó"; és a dir, la Dolors, que precisament sembla una veu moderada del partit popular, titllava als independentistes de bojos, ans segons ella estan fora de la raó, i encara pitjor, la Dolors amb aquestes declaracions ens deia que la raó sóc jo. És aquest goteig de declaracions que cerquen bestialitzar als independentistes, declaracions com les del mateix portaveu del parlament comparant l'1-O amb el 23 F, com si els que van a votar el dia 1-O fossin iguals a aquells que van secundar amb el pensament a un pirat que entrà al Congreso amb una pistola i començà a pegar trets.

Davant d' això, què ha de fer un que no és independentista, què ha de fer si a més considera que juntspelsí i la Cup s'han comportat de la manera més irresponsable, passant-se pel forro la legalitat catalana, aprovant una llei que té com a propòsit separar Catalunya de l'estat amb una majoria de 72 diputats, una llei que regula drets fonamentals de primer ordre, un trencament regulat per la llei de transitorietat que causaria per exemple que jo mateix em quedés sense feina, i tants altres que treballen a empreses que depenen del mercat espanyol? Davant d'això, què se suposa que he de fer amb uns dirigents que pretenen envair sense la menor consideració els meus drets més fonamentals amb una majoria que no arriba ni per modificar una llei electoral? Se suposa que he d'anar a votar només perquè l'estat ha respost no pas amb la llei sinó sobretot amb la política de la humiliació, de la deshumanització? He de justificar amb el meu vot que juntspelsí aprovés una llei que diu que passats dos dies del referèndum es declararà la independència? Amb mitja Catalunya en contra?

De cap manera la intervenció desproporcionada de l'estat justifica que ara hagi de recolzar a les forces del juntsxsí i ni molt menys que hagi d'anar a votar un despropòsit de referèndum que, insisteixo, la llei que el regula preveu que en 48 hores s'aplicarà el resultat. Els independentistes poden anar a votar, només faltava, és la seva lluita, són les seves idees, i creuen que un referèndum unilateral és la millor manera de reivindicar-les i de dur-les al terreny dels fets, però ni jo sóc independentista, ni crec que aquest sigui el camí més just perquè un país s' independitzi.

Junqueres es fa el sorprès

Les forces independentistes semblen sorpreses per la intervenció de l'estat espanyol a Catalunya. Ahir inclús Junqueres sortia per la tele amb els ulls plorosos com si realment no hagués arribat a pensar mai que l'estat intervingués com ho ha fet. Voldria pensar que aquesta sorpresa és vertadera, però no em puc creure que Junqueres (que en principi és un home intel·ligent o així ho diu l'altaveu oficial) no sabés que la intervenció de l'estat espanyol aniria tal com ha anat.

Potser Junqueres pensava que l'estat no engegaria tota la seva maquinària per evitar la celebració del referèndum? No em puc creure la seva sorpresa màxim quan el dia 6 de Setembre es va aprovar la llei del referèndum que entre altres coses diu que si surt el SÍ l'endemà es proclamarà la independència ¿Potser Junqueres pensava que l'estat es quedaria quiet o adoptaria una posició tova o distant semblant a la del 9N? De cap manera.

L'estat està intervenint fortament perquè en cas contrari efectivament el dia 1 segur que se celebraria el referèndum i, celebrat el referèndum, quina credibilitat tindria aleshores l'estat quan l'endemà es proclamés la independència? Quina credibilitat tindria l'estat per evitar la independència si resulta que no hauria pogut evitar un simple referèndum? Ja sabem que les ments pensants del moviment independentista van traçar ja fa temps el pla dels fets consumats i que permetre la celebració del referèndum suposa un fet consumat que inicia el pas al següent fet consumat que és la independència. Pots estar més o menys d'acord amb els mètodes de l'estat o no estar-ho en absolut, però què podia fer l'estat per evitar el referèndum davant justament d'unes forces independentistes que precisament no sobresurten pel fet de ser idiotes sinó per ser molt astutes tal com ja van demostrar el 9 de Novembre?

Fer-te el sorprès ara quan el vostre pla, Junqueres, és més que conegut, això és, anar construint un estat per la via dels fets consumats, no és quelcom que jo em pugui creure; més aviat crec, i cada dia n'estic més convençut, que quan vau aprobar la llei del referèndum incloent en el redactat de la llei que en el cas de sortir el SÍ proclamaríeu la independència, sabíeu i ho sabíeu molt bé que l'estat intervindria tal com ho està fent. I la vostra estratègia ja aleshores (i no dic que no funcioni) era i continua sent-ho, convertir el referèndum en manifestacions continuades al carrer, i utilitzar la força mediàtica d'aquestes manifestacions per obrir vies de negociació i evitar conseqüències punitives greus de l'estat espanyol.

La intervenció de l'estat la teníeu més que prevista i era justament el que volíeu per fer sortir la gent al carrer i aconseguir les aglomeracions que veiem aquests dies i veurem el dia 1-O i següents. Unes aglomeracions causades per la intervenció de l'estat la qual possiblement us permetrà en el moment adequat excusar-vos per no haver-se celebrat el referèndum (ja ho sabíeu, però, que no el podríeu celebrar). Així mateix, unes aglomeracions que permetran també que possiblement es forci una negociació i que finalment no hagueu de respondre per presumptes delictes que us podrien dur a la presó. D'aquesta manera podreu continuar amb el procés, sota un escenari distint, amb l'afegit de poder dir a la gent que en el seu moment vau ser valents i vau complir amb la paraula donada, i no vau recular sinó que l'estat us va impedir celebrar el referèndum sense que poguéssiu fer res més del que vau fer.